|
lli |
Anem per parts
Wednesday, June 15th 2011, 3:34 AM
Paris, m'ha agradat molt revifar els records.
Pel que respecta a la restauració, crec que ens hem de situar en el moment que es va fer. Viollet le Duc, va ser "el gran restaurador ", això ens ho diu la història.
Una altra qüestió, és, si som partidaris de restauracions o preferim la Conservació del que queda.
Tot i això, penso que està bé que es faci peque així la gent es pot fer una idea del que era una fortalesa.
Ah! una altra, tota aquesta zona està plagada de castells , i magnífics, ah! heu de caminar, uns més altres menys, no us perdeu.
Per visitar Carcassona jo us recomano entrar a punta de dia i a la tardor, Silenci....netedat...botigues tancades...flaire de rosada.....es respira tranquil·litat ...fora coloraines....
Bé per a mi el millor moment.
|
|
vetera |
Alfons
Wednesday, June 15th 2011, 2:38 AM
Viollet-Le Duc, va ser i encara és una figura cabdal de la restauració arquitectònica. Que ara considerem que els seus criteris de restauració no sintonitzen amb els actuals, és normal. Fa 200 anys la cultura de la restauració no es recolzava tant, en molts casos perquè no podia, en criteris, històrics, artístics o científics com ara.
Actualment les coses tampoc les fem però, massa bé. Sembla que si a una església romànica no la deixem despullada de qualsevol revestiment, no s'ha fet una bona restauració, tenim el gust, gens històric, per veure les pedres quan tots sabem que totes estàvem revestides interiorment per a) com a mesura higiènica ja que la calç limitava la possibilitat de que determinats insectes, bacteris o virus poguessin fer-hi vida i b) per poder disposar de superfícies on pintar i així explicar els texts sagrats als creients, atenen que eren analfabets.
Els criteris que s'han de seguir en el moment de plantejar-se una restauració són molt variats, avui més encara que fa 200 anys.
|
|
_Alfons_ |
Perdoneu...
Tuesday, June 14th 2011, 7:18 PM
Discrepo.
Entre "Carcassonne" i Carcassona, trio aquest darrer nom per a la capital del Carcassès i del seu comtat. Carcassona, Tolosa, Ais de Prouvènço, Marsèilho, Montpelhièr, Lusèrna de Sant Joan, Fòish, Milhau... (jo em dic "Alfons" i no responc a qui em diu "Alfonso"...)
I pel que fa a les muralles, em sap molt de greu haver-vos de desenganyar: són modernes, del segle XIX. Les va fer Viollet-le-Duc quan feia d'arquitecte de llocs històrics, i va aplicar el concepte "parc temàtic"; és a dir, va copiar una fortalesa del nord de França (per això hi ha aquestes teulades amb cucurutxos, etc. a l'estil conte de bruixes) i la va implantar en les nostres terres germanes, allà on el paisatge (i la gent, i el vi, i el clima, i molt més) no són tan diferents del Penedès.
La muralla de l'època dels càtars va ser remuntada i ampliada pels francesos després d'eliminar tota identitat comtal i més tard es va continuar "adaptant" a les necessitats canviants de les noves armes i els nous exèrcits. La resta... com Port Aventura, vaja.
Em sap greu, quan hi has estat o hi vols anar, és un desengany que et xafin la guitarra així, però penso que és pitjor viure amb la mentida.
Ah, i sí, és de les meves ciutats preferides. I també de la meva filla.
|
|
-tinta- |
casualitats!
Tuesday, June 14th 2011, 4:13 PM
Paris, fa poc també vaig anar a Carcassona, és un lloc fantàstic, t'hi pots perdre i deixar volar la imaginació. Gràcies per la inspiració musical... Ellesmera, a mi també m'interessa el títol del llibre! Per cert, que vaig proposar d'anar comentant el llibre de la tertúlia i encara no m'hi he posat, estic col·lapasada de feina, i hauré de rellegir per poder dir alguna cosa coherent! A veure si ens hi anem animant, sí que serà una bona tertúlia, són llibres que et fan pensar a posteriori...
|
|
|