| |
Una tarda de juny
 dilluns 13/juny/2011 - 04:37  1194  1
Podia escollir entre moltes. Però em vaig fixar en aquella. Aquella on el sol hi brillava de manera parcial però intensa. M'hi apropava a poc a poc, pas a pas, sense pressa. No era lluny però vaig tardar una estona en arribar-hi. Mentre caminava em fixava amb les que tenia sota els meus peus; algunes més punxegudes, d'altres més erosionades. Són ben curiosos els dibuixos que es perfilen entre aquesta família de minerals. Jugava. Jugava a buscar animals, noms, rostres i espais entre aquests dibuixos naturals, caòtics, imprevisibles però perfectes.
Em vaig asseure a aquella que havia escollit. Notava la seva grandesa, la seva força, la seva fermesa a la meva pell. Em sentia part d'ella, part de la terra. Aquella posició em permetia una visió privilegiada del món que m'envoltava.
El mar. L'aigua del mar picant amb força a les roques uns metres més avall de les plantes dels meus peus. Unes roques treballades per l'artesania perfecta de l'aigua. El secret: la constància. Dia a dia, minut a minut, l'aigua treballa la roca.
El cel. Blau, net, tranquil dins la seva immensitat. Immens en la seva tranquil·litat. Algun núvol es mostrava tímidament tot deixant-se travessar per l'energia del sol. Un sol radiant, calent, viu.
La brisa. M'acaronava el rostre. Feia ballar els meus cabells, que acariciaven la meva esquena. Una brisa humida i salada dansant el seu ball. Un ball imprevisible però agradable.
Sentir, veure, olorar i tocar totes aquestes parts del tot em generava sensacions del més agradables. Em sentia intensament viva, intensament afortunada de poder ser i estar.
|
Contactes
Registra´t
