| |
somriure de bicicleta
 dilluns 13/juny/2011 - 11:15  1368  2
No ho havia vist mai. I mira que sempre m’hi he fixat en el que passa als cotxes del costat (ja ho se, això ha estat tema d’ algun anunci, però, jo no pretenc pas ser original). El que si que et puc dir és que mai no havia vist dues bicicletes tan somrients.
Palplantades damunt un cotxe (ara me n’adono que no era ni un familiar ni un 4x4). Una al costat de l’altra, mirant-se mig entregirades de testa (això no t’ho puc assegurar, llicències dels escriptors, ves!!!) i semblaven satisfetes de ser-hi. Com qui es mostra davant de tots com a resum triomfant d’un cap de setmana llarg.
No he estat a temps de mirar dins del cotxe. Potser millor. Hi havia forces probabilitats de veure-hi alguna cosa que m’hagués aixafat el conte d’avui.
Doncs, la cosa, és que les bicicletes m’ha semblat que es clavaven copets de manillar i enfocaven el seu esguard per damunt dels sostres dels altres cotxes veïns amb sant contentament . Eren bicicletes de passeig. Res de dures enfilades muntanya amunt patint ja per la premonició de la baixada tortuosa. Bé podria assegurar-te que eren “bicis”, domèstiques, il•lusionades, amb manillar alt com la cornamenta d’alguna raça d’ungulats com la Texas Longhorns. No t’ho podria assegurar, però, m’ha semblat veure un manat de cintes en una de les “banyes” ... Aisenyor: febleses humanes, rols arcaics... ganes que el vent fes pessigolles a la mà de qui la menava? Mai no ho sabré. Ni tu tampoc, estimat...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
