| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XPrat
|
|
| |
La força d'un petit gest
 divendres 10/juny/2011 - 03:03  1173  3
El món agonitza. La societat capitalista ha arribat a la seva fi. Ha arribat un punt en que tot està tant podrit que només queda la solució d’arrencar-ho de soca-rel .
No pot ser que absolutament tot amagui un interès especulatiu; que a darrera s’hi amagui una multinacional ansiosa per tenir més. No es pot permetre que davant d’un problema no s’opti per la millor solució sinó per la que impliqui menors pèrdues. Un exemple és la toxina E-coli, tant de moda últimament, que ja fa anys que s’arrossega i mata a gent. El seu origen és animal, més concretament boví. El fet és que les vaques desenvolupen la toxina de forma natural a un dels estómac, però durant la digestió de la palla i l’herba aquesta és neutralitzada. El problema va arribar quan les gran càrniques van veure que era molt més barat donar pinso (fet bàsicament de blat de moro; aliment que MAI ingeriria una vaca) que palla. L’e-coli no era eliminat de l’organisme de la vaca i va mutar tornant-se nociu pels humans. Però aquí no acaba la cosa, la toxina també estava present als excrements dels animals, i aquests van contaminar als vegetals els que adobaven.
Quan es va detectar el problema, després de desenes de morts, les grans multinacionals no van veure la solució evident. Es van posar en contacte amb indústries químiques que els hi servissin un producte que eliminés la toxina; era més barat que tornar a la palla, amés tenien un contracte amb la indústria del blat de moro, i aquesta, al mateix temps, estava fortament subvencionada per l’estat (EEUU) que a la seva cúpula major hi tenia, ves quina cosa, gerents de les càrniques.
No es va solucionar el problema, es van mirar marges de beneficis, pèrdues acceptables i víctimes assumibles.
A darrera de tot hi ha un interès. Els bancs ens enganya movent els nostres diners com volen i fent-nos creure que en sortim beneficiats. Ens cusen a deutes i hipoteques i ballem al seu so desitjant que no pugin els interessos. Venem tomàquets a Holanda i nosaltres ens mengem els tomàquets holandesos. La justícia va en funció del pes en bitllets que ets capaç de posar a la balança; el 80% de les demandes contra multinacionals acaben amb tracte per falta de diners de l’acusador.
Però ja n’hi ha prou de queixar-nos. S’ha de començar a fer feina.
Comprem productes de casa, productes de temporada i als mercats o coperatives. No invertim en borsa, ni en fem un pla de pensions a llarg termini ni res que pugui donar grans beneficis als banc i caixes. Anem a 80 per l’autopista, així consumirem la meitat. No prenguem medicaments si no és estrictament necessari. Prou de fer servir els mòbils per tonteries...
Petites coses que si les fem tots evocaran a un canvi. Un canvi necessari...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
