|
A sota de l'andami
dijous 9/juny/2011 - 06:11 1220 1
La Joana passava una mala època. El fill de 14 anys se li rebel.lava i el matrimoni havia caigut en la monotonia del qui dia passa, any empeny. S'havia anat tancant, tancant sense adonar-se'n. Es mirava poc al mirall i s'arreglava austerament.
Aquella tarda fosquejant tornava d'esma de fer quatre encàrrecs. Ja feia dies que la vorera del seu carrer estava mig ocupada pels envans dels que arreglen la façana. En aquell pas estret de ferros i fustes poc amables amb els vianants, va creuar-se amb un jove, que va recollir-li la bosseta de la farmàcia que se li acabava de caure.
-Ai, gràcies, maco- li agraí. En aquell pas estret, els dos cossos es fregaren quasi imperceptiblement. En aquelles dècimes de segons tingué la necessitat de posseir un cos, de ser posseïda. El lleu somriure dibuixat fou correspost, en un replà encara més fosc, amb unes ungles a les natges
|