| |
QUÈ ÉS N ZOO VIRTUAL.
 dimecres 8/juny/2011 - 07:11  597  1
Sempre m’han agradat les bèsties. De petit quan em diuen a Pessonada ( Pallars ) fruia molt d’una casa en la que al costat de les persones hi habitaven dues mules, dues gates, no sé quants gossos, no sé quants gats, gallines, conills i potser d’altres animals que ara no recordo. Per a mi viure al costat de tots aquests éssers era viure en un món meravellós en el que, si sorties a la plaça, era fà cil topar-te amb un ase, ovelles, cabres o cavalls. Ara del poble gairebé hi han desaparegut fins i tot les persones.
A Barcelona recordo que a casa guardavem el pa sec i quan en teniem un parell de sacs plens anavem al zoo i els hi donavem als ossos. Jo fruia molt veient com aquelles bèsties precioses, solemnes, juganeres es posaven dretes i agafaven els bocins de pa abans que caiessin al terra. O fent-los nedar per recollir-los. Suposo que també deviem donar de menjar a altres bèsties però jo sempre m’en he enrecordat bà sicament dels ossos, pels que sempre he sentit una debilitat. Si hi ha una vida i és cert que ens reencarnem en un altre ésser viu, si sóc un animal voldré ser un ós i si sóc una planta voldré ser un pollancre, per sentir sempre la remor de l’aigua i per veure tota la vida que glateix al voltant dels rius.
Està bé o està malament que hi hagi zoos? Jo crec que en principi està malament. A mesura que les persones ens anem sensibilitzant respecte dels animals arribem a la conclusió que tenim l’obligació de respectar-los molt més del que ho hem fet fins ara. És cert que un zoo ens dóna la possibilitat de veure uns animals vius que d’una altra manera només podrÃem veure virtualment, però no és menys cert que progressivament ens hem de preguntar fins a quin punt és correcte des d’un punt de vista ètic que tinguem els animals empresonats de per vida per a poder-ne gaudir com si fossin una joguina.
Hi ha llocs – jo ho vaig veure a Astúries – que han aconseguit fer una barreja de reserva natural i de zoo, que està força bé. I potser aquesta és una solució acceptable, però llavors només ho és en determinats indrets i només per a les espècies d’aquests indrets.
Jordi Portavella va proposar de muntar un zoo virtual a Barcelona i penso que és una idea molt adeqüada. Un zoo virtual permetria veure i observar els animals d’arreu i a l’hora respectar el seu hà bitat i el seu modus vivendi. Jo crec que seria un gran pas endavant pel que fa a la civilització perquè ens n’hauriem d’adonar que veure els animals en gà bies no és bonic i que a les persones ens torna indignes. Gaudir de les bèsties en llibertat, en canvi, no és només un gran espectacle estètic sinó que també és una gran lliçó ètica que hauriem d’aprendre.
Durant molts anys aquesta ciutat va presumir de tenir Floquet de Neu, sÃ, però jo estic segur que si li haguessin preguntat a ell, ell haguès preferit estar a casa seva, amb els seus. No crec que ens poguem sentir orgullosos de ser carcellers, per més exòtiques que siguin les espècies que tenim tancades a la garjola. I menys si podem contribuir a l’estima d’aquestes espècies, a que se’ls hi conservi el seu eco-sistema i tot això penso que amb un zoo virtual es podria fer perquè quan t’acostumes a veure documentals sobre les bèsties salvatges – i és quelcom que jo faig prà cticament cada dia perquè m’agraden molt – els acabes admirant i estimant molt.
L’idea de Portabella és bona: s’aprofitarien 10 de les hectà rees del Fòrum que romanen mortes de fà stic, a les sales del zoo virtual es recrearia la vida d’animals exòtics en imatges de tres dimensions, holografies i visualitzaciones de 360 graus.
És cert que la broma costaria als barcelonins uns 100 milions d’euros – 1/3 part del que costarà el zoo marà – i que el seu manteniment costaria uns 20 milions anuals. Tal com està el pati està clar que ara no és un moment de fer-ho, però sà que penso que és una idea per a tenir en compte en el futur.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
