| |
SACRIFICI
 dimecres 8/juny/2011 - 06:55  1432  1
Descobrir la trajectòria d’ un realitzador i la seva filmografia no és tasca fàcil si aquest prové de circuits més o menys limitats en sales de Cine-Club. Amb més raó tractant-se d’un professional estranger de palmarès magnànim però amb un aforament reduït de públic que clama per la seva obra. Alguns pseudofilosofant sobre la filosofia que transmeten. Reconec que jo m’haig d’incloure en aquest grup però de mica en mica, un va descobrint que una bona sessió a la saleta de casa, en silenci, a altes hores de la matinada, després d’haver insertat el disquet de dvd a la “torradora” cada vegada val més la pena capficar-se en l’aventura d’aquests directors a qui la gran majoria els relacionen, gran error, amb un públic “gafapastes” i forçadament encuriosit per descobrir quelcom més que no trobaràn, a excepció d’una bona injecció visual que porta a la somnolència si és que t’ajaus massa bé al sofà. El realitzador suec Ingmar Bergman és l’exemple més evident. Especialment als seus darrers treballs. Exemple: impresiona al noi/a amb qui vols sortir a la tarda i porta-la a veure “Saraband”; et fotarà la pel.lícula per barret i si se’n recorda alguna vegada de tu, serà per no veure’t en la próxima cita. És una exageració. Però en aquest país, i ho remarco ben clar i convençut, preuar Bergman, el Pasolini anterior a la trilogia de la vida, Ming-liang Tsai amb els seus eterns plans generals, el Michael Haneke de “Codi Desconegut” o “La Cinta Blanca” i, fins i tot alguna cinta de Woody Allen anterior a la seva etapa de turista europeu, desgraciadament no es valora en aquest país per la nostra cultura més propera a gaudir d’un bon espectacle ianqui, facilot i amenitzat de pampletes de blat de moro amb o sense sucre, sense olvidar-nos del xarrup de pepsi, seven up o aigua de la fontvella. Ah! I de les llepolies (un deliri que a vegades caig en la temptació i més si son aquelles rajoletes ensucrades…).
Tornem a la saleta de casa. Fa unes setmanes vaig adquirir un dvd de la pel.lícula “Offret” que traduït vol dir “Sacrifici” i que va dirigir Andrej Tarkovskij, un cineasta rus que va acabar els seus anys a Paris i que, tractant-se del seu darrer treball, va rodar amb tota la llibertat que anteriorment se l’hi havia negat quan vivia a l’extinguida Unió Soviètica (ja era un gran cineasta en tots els aspectes, mentre a l’Estat Espanyol encara no s’exportava a Almodóvar). Tarkovskij ja fou reconegut amb obres com “La Infància d’Ivà (Ivanovo detstvo, 1962) i l’adaptació de dues emblemàtiques novel.les de Ciència-Ficció deixant de banda els efectes especials per oferir-nos una completa anàlisi sobre la condició humana; “Solaris” (Solyaris, 1972) segons l’obra del polonès Stanislaw Lem i “Stalker” (1979) dels germans russos Arkadi i Boris Strugatski .
I la pel.lícula “Sacrifici” comença fent honor al seu títol. El professor Alexander ensenya al seu fill petit a plantar un arbre sec i regarlo cada dia a la mateixa hora amb l’esperança que algún dia tornarà a florir. Al vespre, durant el sopar del seu aniversari, la televisió anuncia un cataclisme mundial, i el pànic envaeix els comensals. Alexander, periodista i filòsof dels que ja no en queden, atribueix els esdeveniments a la pèrdua dels antics valors: Però un dels convidats, el carter Otto el convida que passi la nit amb una de les serventes, que creu que té poders per tornar a posar les coses novament a lloc. Alexander haurà de sacrificar-se doncs per la seva familia i bens materials mentre el cel tronen bombes i un conflicte mundial de proporcions devastadores sembla que està a punt de trucar a la porta…
I tot aquest clima de tensió Tarkovskij ens ho ofereix amb una exquisidesa absoluta; des d’un punt de vista contemplatiu i amb un llenguatge i posada en escena teatrals (decorats, moviments, perspectiva…). El darrer film d’aquest gran cineasta és una obra preciosa, sobre la fe terrenal (que no divina) i que la música de Johann Sebastian Bach acompaña en els seus moments més sublims.
Títol Original: Offret
Direcció: Andrej Tarkovskij
Intèrprets: Erland Josephson, Susan Fleetwood, Tommy Kjellvist, Allan Edwall, Gudrún Gísladóttir, Sven Wollter, Valérie Mairesse i Filippa Franzén
Nacionalitat: Suècia
Durada: 145 minuts (Color)
Gènere: Drama
Any: 1986
|
Contactes
Registra´t
