| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
Amor passional / amor romàntic
 dimarts 7/juny/2011 - 09:34  1990  8
Generalment se separa l’amor passional de l’amor romàntic. Encara més generalment, ningú vol renunciar a cap dels dos.
L’amor passional s’associa amb el desig, una obsessió o bogeria que fa perdre els sentits, i es vincula més al sexe i al plaer físic.
L’amor romàntic es defineix com un amor més reposat que comprèn definicions més universals com poden ser l’amistat o el projecte en comú. Un amor més estable que es troba present d’una manera més continuada, sense rauxes, que pot aparèixer juntament amb l’amor passional però que també ho fa després d’aquest, i que sovint s’associa amb l’amor del matrimoni, o el que roman després d’uns quants anys de matrimoni.
En general, tothom creu en l’amor i pensa que l’amor és necessari, i jo em pregunto: En tant que l’amor és una emoció, ...pot raonar-se?
Per acabar, si haguéssim d’associar la decepció a l’amor, ja no em quedaria clar si és l’amor el que ens pot decebre o si és que sense amor vivim decebuts.
Em sembla que ja us atabalo massa amb aquest tema. La veritat és que les vostres opinions m’han ajudat i us en dono les gràcies. No patiu, el proper semestre parlaré d’altres coses (...o potser no).
;)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
panda |
Què serà? No ho sé... pero sigui el que
Thursday, June 9th 2011, 8:39 PM
Un tema interessant i que ens porta a reflexionar sobre el que és l'amor, intentar d'entendre la seva naturalesa. No cal dir que també sóc silvestre en l'assumpte, hom no deixa mai d'aprendre. He llegit els seus comentaris i m'agradaria també compartir el meu.
L'amor... què difícil és definir-lo! Potser perquè a la pràctica significa tantes coses plegades. No obstant això, és segur que tots busquem sentir-nos bé. Si estem aquí és perquè en algun moment algú ens ha dedicat temps, hem rebut l'atenció i afecte d'algú ... I a mesura que creixem, creixen també les nostres expectatives. El fet de ser correspost, de trobar una persona que et vulgui tal com ets, i vulgui passar la seva vida al teu costat fa pujar moltíssim la nostra autoestima, gairebé immediatament li trobem sentit a cada episodi agre que hàgim pogut experimentar, i els identifiquem com paradors necessaris en aquell camí que ens va portar cap a aquest bon port. Sembla que sempre anem a necessitar unes dosis de suport emocional, siguin amics o amants, per poder viure tranquils. Crec que no podem ser de una altre manera, sent éssers socials som sensibles al judici i a la valoració per part dels nostres semblants. Es per aquest motiu en el camp sentimental sigui bastant comú patir d'aquesta cèlebre injustícia que es dóna en l'amor: la d'estimar molt i que no t’estimen tant. Però igual tots necessiten sentir l'amor, fins i tot la gent que no estableix relacions conjugals necessita d'aquest oasi. Els místics cristians, per exemple, tenen la presència de Déu constantment, per això l'alegria, la plenitud, la sensació d'estar en el cel. Per a ells l'infern no és un lloc, sinó és estar privat de la presència de Déu. L'infern és la manca, la nada... Amb l'amor passa el mateix, la seva absència ens deixa incomplets i en el pitjor dels casos, buits de contingut. En aquest sentit crec que ens sentim decebuts més que de l'amor de la nostra pròpia capacitat de ser acceptats tal com som.
D'altra banda, em sembla força difícil aconseguir racionalitzar una cosa que no és només tan rica en l'abstracte, sinó també en el tangible. Cada persona és un món a part, que posseeix la seva pròpia mecànica de conflictes i maneja les seves pròpies variables per arribar a aquest anhelat estat d'harmonia amb el nostre interior i el nostre entorn. Racionalitzar implicaria primer entendre, esquematitzar, per després reduir a normes cadascuna de les intricades etapes per les quals passa una persona poseida per l'amor. La ciència, que ha obtingut èxits importants en molts camps de la medicina, inclús en els procediments que s'han de seguir en les sessions per al divan, potser es vegi limitada per l'encara escassa informació que es disposa sobre el funcionament del cervell per explicar l'origen dels nostres sentiments. Encara que s'hagi identificat el centre del plaer i determinat la funció que compleixen les feromones tant en animals com en éssers humans, encara es desconeixen les causes que determinen tal o qual elecció. Per què m'atrau més això i no allò altre, si el segon em convé més? En síntesi, no crec molt que s'aconsegueixi explorar aquest vast univers en expansió que som cadascú de nosaltres. Potser tampoc no sigui molt útil en la pràctica doncs com es diu, l'enamorat no entén de raons, és persistent, es guia per l'instint i moltes vegades és millor deixar que es ensopeguin perquè després aprenguin com aixecar-se. Hi ha molt més valor en això, i per tal de comptes el que millor ens conegui serem nosaltres mateixos... Crec que en això estem...
Panda.
|
|
Titania |
Potser
Wednesday, June 8th 2011, 10:09 AM
la psicologia, neurologia, biologia, etc. intenten aportar mitjançant estudis unes pautes racionals d'ajuda a l'individu, però l'amor no és un símptoma sobre el qual treballar.
Des de la meva visió, també profana (totalment profana), encara que els sentiments/emocions puguin tenir una base raonable, jo no sé veure com raonar-los. Em fa l'efecte que per aconseguir-ho els hauríem de despullar per convertir-los en una simple manera d'actuar, i això seria negar-los i negar-nos la sensibilitat i la passió que contenen i transmeten.
Gràcies a tothom pels comentaris, aportacions i consells. Ens seguirem preguntant coses... la curiositat és sana.
|
|
lli |
Titània
Wednesday, June 8th 2011, 2:46 AM
Si és veritable amor , no decep. I és veritat que sense amor estem decebuts , tristos.
Ellesmera, crec que decebut no és el mateix que amargat, Et deceps quan veus que no t'arriba aquella resposta que esperes de l'estimat. Potser aquest estimat , ni tan sols sap el teu infern i sofriment interior, no capta, té el seu punt de mira cap altre cantó. I un, es decep quan veu que no es captat i que ha depositat la seva estima en un ésser equivocat.
Vete, emoció i sentiment mai se sap on es limiten. Tot això de les ciències per mi massa matemàtic..Potser sóc..... una, massa romàntica?
|
|
vetera |
Preguntes i respostes de profà,
Tuesday, June 7th 2011, 4:47 PM
Demano disculpes prèvies per si dic alguna bajanada
L’amor és una emoció o un sentiment?, o són el mateix les dues coses?
Crec que l’amor, sigui emoció o sentiment, pot racionalitzar-se, la psicologia, la neurologia, la biologia, l’antropologia, la sexologia i la filosofia l’analitzen i l’expliquen amb raonaments.
Que l’amor, sentiment o emoció, pugui desenvolupar-se en part en l’inconscient i per tant sense el nostre consentiment, no vol dir que no sigui raonable, la digestió també funciona sense el nostre consentiment tàcit i en canvi és explicable científicament.
D'acord amb tu Ellesmera, seguiu fent preguntes.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
