| |
Sonet del fonambulista
 dijous 15/maig/2008 - 07:18  476  0
Sóc funambulista d'amor, funambulo
pel fil que uneix els teus mugrons,
em fan caure els teus lúbrics racons
estimam una mica mentre jo deambulo.
Sóc equilibrista amunt i avall de tu,
vaig sempre amb la pèrtiga erecta
i quan les beates passen la colecta
jo el hi dic que sóc serf de Belcebú.
Quan acampo a les teves natges
m'hi quedo a prendre l'aire i el sol.
Quan et gires al teu vellutat borrissol
m'ajec i estripo tots els miratges.
Ser fonambulista d'amor, no és greu:
si caïc, sé que cauré dintre teu!
|
Contactes
Registra´t
