| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DUES ELEFANTES COMPARTEIXEN GÀBIA.
 dilluns 6/juny/2011 - 12:11  663  3
Jo penso que la primera cosa que els animalistes hauriem de denunciar és que als animals els hi posin uns noms ridículs. És grotesc que una elefanta es digui Sussy, que si fa no fa vindria a ser Sussaneta ( “Susanita tiene un ratón/ un ratón chiquitín/ que come chocolate y turrón/ y bolitas de anís” ). Penso que seria molt més seriós que que s’utilitzès la nomenclatura que utilitzaven els primitius romans pels seus fills: Primer, Segon, Tercer, Quart, Cinquè, etc... I llavors una elefanta del Zoo de Barcelona podria tenir, més o menys, aquest nom: Primera Elefanta Barcelonina, Segona Elefanta Barcelonina, etc... Això em sembla infinitament més digne que Sussy, què voleu que us digui?
La Sussy va ser notícia als mitjans de comunicació nostrats perquè es veu que estava deprimida. I jo trobo molt normal que ho estès perquè el lloc on ha de ser un elefant és a la selva i no a una gàbia, per gran que sigui. No hi ha cap animal que hagi nascut per viure a una gàbia. I per grans que ens puguin semblar les instal.lacions del zoo és evident que no ho són per bèsties que han estat creades per viure en llibertat.
Hauria d’estar penat que una elefanta que va néixer en llibertat – com és el cas de la Susi, que va néixer a la selva africana l’any 1973 – estigui empresonada de per vida sense haver cotmès cap altre delicte que la de ser un elefant. Al zoo va coincidir amb una altra elefanta que es deia Alícia – el que déiem dels noms – i van anar fent, fins que Alícia es va morir i Susi va entrar en un dol que va acollonir moltíssim els responsables del zoo barceloní ( ignoro quin és el preu d’un elefant o del tractament psicològic d’un elefant però m’imagino que no deu ser barat ). Els elefants són éssers socials i toleren malament la soledat.
Per tal de posar remei a la depressió de Susi el zoo barceloní va fitxar ioio – un altre nom ben idiota – i quan tothom pensava que la Susi i el ioio estarien de fàbula, va resultar que éren incompatibles, que era com si haguèssin ajuntat, per entendre’ns, dues femelles alfa, dues femelles que volien tenir la darrera paraula en tot el que passava o deixava de passar a la gàbia i dues femelles que, a més, tenien una mala llet que mai ningú no haguès imaginat en els paquiderms.
Ara es veu que gràcies a una estratègia dels mediadors humans les dues femelles s’estan reconciliant de mica en mica. És fotut això d’haver de triar entre estar sol o haver d’estar mal acompanyada. Al final la Susi i la Ioio es veu que han triat estar mal acompanyades perquè el seu instint les duu a fugir de la soledat.
No sé quan serem prou generosos i prou intel.ligents de tornar totes aquestes bèsties a la selva, que és on haurien d’estar. I si les volem veure, ja les podem veure en documentals de tres dimensions en el seu hàbitat natural o fent safaris, però quin sentit té que ens agradin els animals i que els tinguem empresonats? Crec que ens ho hauríem de fer mirar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Bé,
Saturday, June 11th 2011, 11:05 AM
la qüestió dels animalistes és molt més profunda que els noms dels elefants o la vida en una gàbia, i arriba al punt de centrar les coses de manera diferent. Per tant, la qüestió seria "i per què ha d'haver-hi zoos"... però pot arribar (perillosament, vist des del meu punt de vista) a "per què no donem a tots els animals els mateixos drets que a les persones" - i per això, potser, les puces ja governen en majoria a alguns àmbits, o aviat veurem que es prohibirà als grans felins la ingesta d'altres animals, recomanant-los a tots que es converteixin en hervíbors.
Pel que fa a engabiar animals, sempre recordaré aquell trist article d'una instrucció o d'un reglament aprovat PER DECRET en el que l'article primer deia "las jaulas para gallinas deben estar diseñadas de modo que quepa una gallina en su interior". Això vol dir que, malgrat la lògica, calia legislar perquè algunes gallines devien anar entaforades. I encara hi van, motiu pel que els ous van codificats i no menjaré, mentre pugui, ous que no siguin del número zero o del número 1.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
