| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
INDIGNATS SINGING IN THE RAIN.
 dimecres 1/juny/2011 - 05:10  646  9
Tot i que estava realment cansat després de gairebé dos dies entre els Mossos i el Jutjat de Guà rdia de Vilanova, en tornar a Barcelona no m’he pogut ressistir d’anar a fer una ullada als indignats de la Plaça de Catalunya. Del que serà o deixarà de ser aquest moviment no en podem escriure res, però fa dies que és el centre medià tic de Barcelona i jo el tinc a un quart d’hora caminant de casa i sóc tafaner de mena.
Avui com que plovia amb una certa intensitat hi havia poca gent. El dissabte 21 de maig, en canvi, que feia un sol esplèndid, la plaça era plena de gent a vessar: els que no debatien com solucionar tots els mals del planeta es dedicaven a prendre el sol, cosa que és ecològica, barata i et fa veure més sexy.
De tota manera la pluja no ha fet marxar tota la gent de la plaça. Hi ha aquells que
hi són des del primer dia, que hi han dormit no sé quantes nits i que tenen clarÃssim que estan fent història. I aquests tenen molt clar que un dia de pluja primaveral no pot desfer el campament, que per això s’han inventat les tendes de campanya, els xubasquers, l’heroicitat polÃtica i l’èpica revolucionà ria.
O sigui que malgrat la pluja hi ha en marxa diverses assemblees a les que sóc convidat a incorporar-me com a ciutadà que passa per la Plaça de Catalunya i que ha d’estar contra els polÃtics que no ens representen però que diuen que si i contra els bancs, les multinacionals, el Vaticà i d’altres monstres per l’estil.
La primera moció la presenta un noi que parla en un castellà molt acatalanat i demana que l’ocupació de la plaça duri ad eternum. Jo demano la paraula i li dic que això de que duri ad eternum és complicat perquè es veu que els cientÃfics tenen estudiat que hi haurà un dia que el planeta farà bum i és clar que encara no haurem assolit l’eternitat. La gent xiula perquè pensen que he dit una tonteria. Ja no penso dir res més. Al final, però, es decideix no decidir res – que sovint acostuma a ser una decisió molt sensata – i a esperar a que hi hagi més gent per a decidir alguna cosa. O sigui que si continua plovent o neva o fa fred l’indignació de la Plaça de Catalunya entrarà en un impà s que serà etern a no ser que torni el bon temps, que se suposa que un dia o altre tornarà .
Després una mossa que malgrat que va desarreglada i disfressada de progre està realment bonÃssima – la naturalesa sempre vola per damunt dels nostres errors, Deo Gratias – demana la paraula en un castellà encara més acatalanat que el del noi del ad eternum, diu que la pluja està prenent partit i que ho està fent pels sectors més reaccionaris de la nostra societat que són els polÃtics, els banquers i les multinacionals. I veus? Jo penso que aquesta mossa – que ningú no pren seriosament – diu quelcom molt sensat: la pluja, el fred, la calor, depèn de com i depén de quan poden ser no només reaccionà ries sinó directament malignes. No és cap tonteria. De fet, tota la història de la humanitat és una lluita contra els atacs de la naturalesa, una lluita per tal de poder aprofitar-nos de la naturalesa i que la naturalesa no es esclafi o ens faci la guitza.
Ja me n’adono – al cab i a la fi jo sóc convergent i més o menys toco de peus a terra – que una declaració contra la pluja, ni que sigui circunscrita a la d’avui, es quelcom que o bé pot no servir de res o bé pot ser perillós. En el cas que existeixi el Déu de la pluja aquest és pot emprenyar i pot decidir que ell plou quan li dóna la gana i enviar-nos el diluvi universal a Barcelona. Però és igual. En realitat si per alguna cosa poden servir aquestes acampades és per dir les coses pel seu nom: i és de veres que avui la pluja als acampats els hi ha tocat molt els collons. Però molt.
I ves per on torno a casa pensant que no en tot el que diuen aquesta gent toquen campanes. Podria ser que estiguessin equivocats pel que fa als polÃtics i als banquers, però és evident que pel que fa a la pluja, no.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Realment, ¡Quin plaer!
Thursday, June 2nd 2011, 1:29 AM
Persi, un artÃcle magnÃfic (com de costum)
Ellesmera, un comentari curt, al gra, positiu i agradable
Després, jazzman "aterra" suau i elegantment al camp del dià leg amb l'autor de l'artÃcle, i entre ells dos ens donen una meravellosa lliçó
de cortesÃa i de respecte mutu, exposant els seus punts de vista.
¿Com no hem d'aprendre a comunicar-nos, i a escriurer millor el català , amb aquestos mestres?
Grà cies, Persi, jazzman, i Ellesmera.
Gent com vosaltres (i en bertran, of course) fan el xat-cat un lloc molt desitjable de entrar i estar!
|
|
jazzman |
clar que si
Wednesday, June 1st 2011, 7:01 PM
A mi m'encanta el sentit de l'humor. Em passo el dia fent acudits dolents. això m'ha costat més d'un bony... però com que ja tinc el cap boturut ja no en faig gaire cabal...
Penso que tot té el seu moment, lloc i ocasió. Hi ha coses que no són idònies en certs moments: només has de fixar-te en la cara de seriosos que posen els altres. Potser no és gaire idoni ironitzar sobre material sensible per a molts... et guanyarà s enemics, a no ser que en aquell moment t'interessi punxar. Si és aixÃ, t'haig de dir amb tot respecte que no ho trobo gaire constructiu.
No sé, em vé al cap que abans també dèies "i ja no penso dir res més", o una cosa aixÃ. Potser si has fet un comentari amb sentit de l'humor, com dius ara, i la gent et xiula... probablement l'ocasió t'estigui ensenyant la idoneïtat de la teva actitud. La cosa podria passar per un "osti, em sap greu, no volia ofendre, només era el meu sentit de l'humor".
Possiblement els xiulets han fet créixer algun tipus de rà bia, amagada darrera de la teva ironia, disfressada de sentit de l'humor. Probablement és per això que decideixes no dir res més.
Perdona si jutjo massa, o analitzo massa o em fico en coses que no em toquen... només és el que em suggereix els teus comentaris. Si és aixà m'ho comentes i no ho faré més.
Salut!
|
|
jazzman |
ad eternum
Wednesday, June 1st 2011, 5:59 PM
"Jo demano la paraula i li dic que això de que duri ad eternum és complicat perquè es veu que els cientÃfics tenen estudiat que hi haurà un dia que el planeta farà bum i és clar que encara no haurem assolit l’eternitat.
La gent xiula perquè pensen que he dit una tonteria. Ja no penso dir res més."
A veure... anem a pams... jo penso que no hi ha res etern. De fet, diria que tothom que tingui un dit i mig de front també ho sap. Per tant, la interpretació literal de les coses ens tornen limitats.. hem de posar-les en un context. Crec que el context en què es duia a terme la intervenció d'aquest xicot (si, si.. l'ad eternum aquest que dius tu) queda força clara. Tenint en compte que et tinc per un tio força llest (t'he llegit força), m'inclino a pensar que la teva actitud és irònica. Ho he deduït. Per tant, la teva intervenció no és una "tonteria", sinó una "broma", que molts es deuen haver pres de mal gust, tenint en compte que en aquell moment estàs trepitjant un espai força important per ells.
Mira, no sé com dir-t'ho, jo potser tampoc he trepitjat gaire aquests tipus de campaments, però potser ens hem de plantejar que, si moltes vegades es veuen mancats d'una posició que els dugui a prendre alguna decisió, potser els falta la il·lustre aportació seriosa d'algú que es passegi espontà niament per allà , es cregui amb el cap sota les espatlles i pugui fer una aportació constructiva?
Suposo que per molts, aquest concepte "d'aportació constructiva" (sigui quina sigui, sense acarnissar-se en res i mirant d'aportar alguna cosa positiva), deu ser quelcom força estrany.
De fet, diria fins i tot que en aquest punt tindrÃem l'origen de moltes guerres.
De fet, tenint en compte que les classes polÃtiques i els bancs ens roben, ens estafen, ens espolien i ens donen tan pel sac i fan la vida del planeta tan insosteible, diria que potser no hi estem tan lluny.
En fi, només una opinió... pensem una mica amb quina actitud afrontem aquests temes.
Si ho fem de forma destructiva, no fem més que números per generar guerra i mal rollo.
Si ho fem de forma constructiva, potser tindrem l'oportunitat d'aportar coses bones als altres i, si restem oberts, els altres també ens en podran aportar a nosaltres.
Salut i à nims, que ja sé que costa però ho podem fer!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
