| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
SOLSTICI
 dimecres 1/juny/2011 - 06:32  1388  3
Vers el zènit hivernal, quan el Sol va començar a néixer;
Vas fluïr de les aigues; les marees fosques al so del seu ball
Esperant que el meu inert cos revifés les encenalles de la tempesta
La sala va restar buida a favor dels nostres ulls
Sota l’arbre, al llit de la gespa, coberts de mantell gèlid
Damunt les cases ennegrides i la remor ofegada de les carreteres,
Caminem a l’espera que valia el seu moment
gravant el segell que vam emprendre junts
Travessant el astres ,
Creuant les valls,
Somrient a les espines
Arraulïnt-nos pels senders emmetzinats
Abraçants a l’estany pàl.lid
Esperem per explicar-nos les voltes que donem pel circ dels errors
Rient així de la fauna que deixem enrera opusclats de salvatge amor
Passio que ens remou, ànimes que ens fa d’una sola sang
Venes que recorren la dansa dels focs d’artifici que vam començar
Platges de sorra remogudes per la picabaralla dels vents
Tu i jo, dins i sempre en el nostre Castell
Jugant pels boscos,
Surant per les rieres,
Enamorats dels reflèxos,
Amagant-nos junts per atmosferes còmplices
Travessem la carretera de llis asfalt, milers de vores de camí
Estimant-nos al centre d’aquest jardí de niu infinit
(dedicat a la Txell (Gorriak) que, després de mig any, el camí que hem començat a emprendre junts no té parada. Per la teva manera de comprendre, i sobretot, estimar, va la pena aquest recorregut. Ta gra agam ort!
Natxo
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
