Em pensava que els meus ulls ja estaben secs,que no tornarien a plorar,però no és així.
Avui he anat al supermercat,el que enavem fa anys,el que jo encara vaig,amb aquelles caixeres que tantes vegades he parlat.
Avui una d'elles m'ha dit:saps,l'altre dia la teva exdona va venir a comprar.
Aleshores m'he posat a plorar,quina pena devia fer un home plorant en un supermercat.
El que encara és pensi que és tan facil oblidar esta molt equibocat.
Diuen que no hi ha mal que cent anys duri. Ja sé que el mal tràngol el passes tu i que nosaltres només hi posem paraules, però és veritat, tot passa.
Si vols, d'aquí un temps en parlem...
Se el que es aixo.. perque encara ho estic pasant.. pero el pas del temps en mica en mica va cicatrizant las ferides,..costa molt, ho se pero ho superaras i si vols parlar ja saps on soc, un petonasssssssssss molt gran
deu ser dur, intento posar-me al teu lloc però no és possible.
Però t'entenc i desitjo que ho superis. En aquest aspecte el pas del temps juga a favor teu.
Un petó.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't