| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Laureta
|
|
| |
Cal explicar la veritat sobre el que va passar Divendre a Plaça Catalunya
 diumenge 29/maig/2011 - 07:15  1645  25
Dijous em tocava a mi quedar-me a dormir. Des de la comissió de Sanitat, que a part de crear continguts i fer debat sobre el que està passant a la nostra Sanitat i quin sistema de salut volem, es donava servei de primers auxilis als membres de l'acampada i a tothom que tingués qualsevol problema de salut mentre visitava la plaça. Tots estàvem molt cansats, i aquella nit ens quedàvem 3 infermeres, un socorrista i alguns psicòlegs.
Vam dormir poc, ja que va ploure una mica i havíem de recollir tot el material sanitari que teníem (donat per molts i molts visitants de la plaça i prestat per alguns professionals i centres de manera altruista) i evitar que es mullés.
Cap a les 3h ens posàvem als sacs.
A les 6h del matí, ens desperten a tots dient que ha aparegut un home vestit de paisà, que deia que era guàrdia urbà i que venia a avisar-nos de que es preparava el nostre desallotjament per les 7h del matí.
Es va convocar una assamblea d'emergència per decidir quina credibilitat es donava a aquella informació i es va arribar a la conclusió de que valia més estar preparats i començar a recollir les coses amb calma.
A les 6:45h apareix a la nostra carpa un home de 41 anys amb un atac d'angoixa brutal. Ens diu que no s'ha pres res, però no sabem si és cert. Sospitem que potser té algun transtorn psiquiàtric, però el cas és que havíem de treure'l d'allà.
Truco al SEM, els explico la situació i em diuen que ja vénen.
A les 7h apareixen furgones dels antiavalots dels mossos d'esquadra per cada accès a la plaça. Em dirigeixo a la formació que hi ha més a prop del nostre lloc i els explico el que ha passat, però passen de mi. Em truca el SEM al mòbil i em diuen que no els deixen accedir a la plaça. Torno a dirigir-me al cordó policial i després de barallar-me amb 4 mossos diferents, gairebé a crits, un d'ells, crec que un dels caps, em vacil·la de molt males maneres, gairebé roçant el "tu qui et penses que ets", al que jo ensenyo el meu carnet de col·legiada en infermeria i els dic que estan negant l'auxili a un acampat. L'única solució que ens donen és portar a l'home (al qual ja se'l menjava l'angoixa, havia vomitat i se li havien paralitzat les cames), a pes, des de la tenda fins al límit de la plaça, sense passar el cordó policial. Semblava que estàvem a la franja de Gaza. Arribem i jo he de fer senyals i salts per fer-me veure per l'ambulància, que acut sense poder saltar el control, pel que hi fem entrega del malalt en males condicions.
Tornem a dins i ens diuen que no podem entrar a la nostra tenda. Reclamem el material sanitari que hi ha dins, però ens hi neguen l'accés. Apareix un home amb polo granate, pinganillo i una carpeta (al qual es va fotografiar i es denunciarà) i m'hi dirigeixo per tornar a demanar el nostre material. Em respon que el material ens serà guardat a un magatzem, que s'hi farà inventari i que el podrem recollir. La meva resposta és clara: "Com he d'anar a reclamar res a un magatzem sense cap mena de rebut? No vull que vosté faci inventari de res; el material és nostre i no cal que ens el guardi, ens els podem endur". L'home es va quedar una mica parat, tot i que va acabar donant-me una resposta és igual de clara: "No i prou"; quedant-se, això sí, darrere el cordó policial.
Arriba l'equip d'advocats i se'ls impedeix l'entrada a la plaça.
Fan un cercle d'antiavalots al voltat de totes les comissions i ens quedem asseguts al mig. Apareixen els camions de BCNeta i comencen a desmantellar-ho tot. Neteja, eh? Però si la Plaça mai havia estat tan neta!!! Hi havia gent que escombrava i fregava el terra 2 cops al dia! Materials perillosos? Només hi havia un parell de bombones de butà a la cuina.
Tallen pancartes i cartells i comencen a arramblar amb tot el mobiliari: taules, cadires, prestatgeries... Sense etiquetar RES, trencant algunes coses i ficant-les als camions a cops, de qualsevol manera. Així, com hem d'anar a buscar res?
En aquell moment em bull la sang i els començo a cridar que ens donin el material. Un munt de mitjans (que estaven dins de la plaça) s'acosten corrents a mi per gravar el que dic (diuen que se m'ha sentit a la ràdio) i dues noies de tv3 (una rossa i una morena, amb una càmera i un micro) em demanen que els ho expliqui a la càmera. Els dic que jo no parlo en nom de ningú, però que elles ho estan veient!!!
Un noi d'una entitat que desconec aconsegueix entrar al tendall i arreplega tot el que pot, però no ho pot dur tot.
Les llàgrimes em comencen a caure, tant d'esforç, tant de treball... tirats a la brossa; tanta il·lusió trencada en un no res.
A tot aixo eren les 8h, jo m'havia llevat a les 6h i no havia fet pipi encara. Em dirigeixo a un dels lavabos i, oh sorpresa!, em diuen que no s'hi pot anar. Com? Que no puc pixar? S'improvitzen una mena de letrines cutres amb garrafes buides. El més antihigiènic del món, però l'única opció per buidar les bufetes a rebentar. Es va poder sortir als lavabos, per mediació dels advocats, a partir de les 12h, en grups de 10 i amb uns quants polis.
Són les 9h. Hem trucat a tothom de la comissió i ja han arribat, però són fora de la plaça. El sol comença a picar i repartim entre els acampats les cremes solars que s'han pogut salvar i l'aigua de que disposem. De Cuina tenen un carro amb menjar, que es disposen a repartir entre a gent.
I així ens quedem, asseguts a terra, veient com tot es desmunta i amb cap intenció d'abandonar la plaça, i menys amb mentdes.
A mig matí l'aigua s'acabava i truquem als companys que són fora perque ens en portin més i suero oral, ja que hi havia hagut algun mareig a causa del sol.
No poden entrar l'aigua!!! Tot i anar identificats i amb bates blanques, s'impedeix l'entrada de l'aigua a la plaça. Ha de ser portada pels advocats!
Se'ns posa a tots la pell de gallina en veure que al voltant de la plaça cada cop hi ha més gent i se'ls sent cridar "No esteu sols!"
Comencem a sentir càrregues policials i la tensió augmenta a la plaça. No sabem què passa, però sentir els trets de les boles de goma no pot presagiar res de bo. Seiem a terra i ens agafem tots del bracet. Antiavalots fa un pas endavant i contenim la respiració. La consigna és clara: la Plaça no s'abandona i no hi haurà reacció violenta per part nostra.
Arriba el migdia i la tensió segueix. No sabem què volen. La plaça està desmantellada i el terra brut de tots els papers i materials que s'han deixar tirats.
He de marxar per anar a la feina. Primer no tenien massa clar deixar sortir a ningú, però finalment ho puc fer.
Em trobo amb la gent de la meva comissió que m'expliquen que han "ocupat" una farmàcia a rmbla catalunya, que els ha ofert tot de material, per atendre als ferits de les batusses policials. El més fort de tot és que des de dins de la farmàcia estant, els antiavalots els van disparar!!!! Què vol dir disparar a l'assistència mèdica? Les contusions, ferides, lipotímies i atacs d'angoixa els desborden, però les ambulàncies no poden accedir per fer els trasllats.
Arribo a casa per fer-me una dutxa i anar a l'hospital a treballar. Encenc la tele i trobo el discurs més patètic fet des dels Matins i el 3.24. No estan explicant la veritat!!!! Ens estan enganyant!!! Tergiversen la informació!!!
Truco al telèfon de l'espectador i poso una queixa. Quina vergonya!
Res del que he explicat són rumors o "m'han dit que". És un relat de tot el que personalment vaig viure a plaça Catalunya el matí de divendres 28/05/2011 i de coses que van passar fora explicades pels meus companys, en qui tinc plena confiança.
Crec necessari la redacció de tot això per la poca vàlua els relats explicats per la cadena que era "la nostra" i perque entenc imprescindible fer difusió de la realitat que es va viure dins de la plaça.
No creieu als mitjans! Pregunteu a gent que estava dins o fora de la plaça i expliqueu-ho a familiars i amics.
Vaig patir molt, em va saber molt de greu tot plegat però, això sí, els ha sortit el tret per la culata, ja que en poques hores, els tendalls tornaven a ser-hi i la plaça es trobava més plena que mai.
Ja no tenim por!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
Laureta,
Tuesday, May 31st 2011, 9:53 AM
els matins fa temps que utilitza segons quina informació a la seva conveniència. Quan vaig anar a Brusel·les els 10mil vam estar organitzant-ho setmanes. En van parlar realment, el dia següent de la manifestació quan van veure que 10mil catalans van omplir els carrers de Brusel·les amb estelades. Quan a les acampades, no ho he seguit massa, ahir m'hi vaig passar 5 minuts i la primera impressió no em va agradar gens. (parades per fer-te tatuatges, plantes al mig de la font com si fos un hort, cases dalt dels arbres,...). Sé que tu i altres comissions treballeu molt i traieu idees molt bones, però sóc del parer que cal desmuntar el campament. Allargar-ho no treu a res. Ara, seguir la lluita? I tant! Però en altres fòrums. I sobretot, continuo pensant que mentre no existeixi el dret d'autodeterminació de tots els pobles (i en el cas dels acampats de Plaça Catalunya, de Catalunya) a mi i tants altres no ens representen. La llibertat comença precisament per els més oprimits, com podem oblidar-nos dels pobles sense estat? I quan al Puig i els seus matons dels mossos... per mi la va cagar i hauria d'haver demanat disculpes (potser fins i tot dimitir), però l'actuació fou molt desafortunada i desproporcionada.
Endavant amb la lluita no obstant, que ens falten gent com tu per canviar la societat. Però recorda'ls que sense la llibertat de Catalunya ja es poden oblidar d'almenys 1.500.000 de catalans (just els que eren el passat juliol molt a prop del campament).
|
|
Laureta |
Capgros...
Monday, May 30th 2011, 7:54 PM
Jo, com a infermera tinc un número de matrícula a l'hospital i un número de col·legiada, com tots els professionals amb responsabilitat penal.
Si jo la cago en qualsevol cosa i té conseqüències, tingues per segur que aquestes dades seran fetes servir per localitzar-me i demanar-me responsabilitats.
Per què els mossos d'esquadra no? Per què poden actuar amb impunitat i, ja no dic sense denunciar-los, sinó sense exigir-lis una explicació? És cert que la situació era tensa per ells. PRimer ens van cercar a noasltres, però després ells estaven rodejats entre els que érem dins la plaça i els que estaven a fora. És probable aquesta fos una de les raons de que carreguessin amb tanta ràbia, però això ho justifica? Qui defensa els antiavalots sempre diu que ells només cumpleixen ordres, però no existeix quelcom anomenat objecció de consciència? A tu t'ordenen que disolguis una concentració i/o que surtis d'allà, però ets tu qui decideix com fer-ho.
|
|
rdk |
No capgros no
Monday, May 30th 2011, 12:29 PM
Nomes han de dur el nom o codi de poli i el rang q tenen.
Les galetes van amb velcro pq quan es cometen ilegalitats se les puguin treure queran en l'anonimat, allo mateix q s'els critica als kalebos, antisistema, i altres colectius q estan fins la polla de la resistencia pacifica, i els planten cara. Amb la diferencia q ells ho fan desde la "llei", imolt ben armats i amagats.
Tampoc t'esveris capgros, si entens q ser arro, o el q sigui es una especialitat d'acces voluntari dins de mossos, tb entendras q es un colectiu q li porta fluixa ostiar a qui sigui, sobretot si es tracte de gent q no es rebota, es la seva feina i cobren per fer aixó.
De fet la no violencia dels indignats ha estat la millor arma per desarmar els fastiguossos plans dels nostres dirigents.
Si es q on em anat a parar!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
