|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Titania
|
|
|
Una mica d'aire
dissabte 28/maig/2011 - 06:00 1621 9
¿Us heu sentit mai engolits pel temps, amb feines per lliurar, tasques domèstiques endarrerides, activitats que se solapen, final de semestre, final de trimestre, final de curs, patint els pitjors efectes de la primavera i sentint com si la teva pròpia vida l’organitzessin des de fora?
Tot plegat és una mica aclaparador, però cal saber trobar un moment per parar, respirar fons, agafar forces i tornar-hi. Anit vaig trobar (vaig “haver “de trobar per pura supervivència) el meu moment per parar i agafar aire amb força.
Ho vaig fer, com no, acompanyada de música, i ara torno a tenir empenta per a afrontar una mica més de tot.
Els efectes de la música no són infal•libles, aquesta no té perquè tenir la mateixa conseqüència en tothom (de fet les solucions que busquem sempre són dins nostre), però us passo la música per si la voleu escoltar, ...si més no, és agradable de sentir.
Bon cap de setmana a tothom!
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
-tinta- |
lli
Saturday, May 28th 2011, 7:11 AM
lli, les conseqüències que generin la teva manera de ser penso que no han de fer-te perdre en cap moment el respecte cap a tu! Únicament s'han d'acceptar. Tu ets i fas i sents tal com ets, com a persona única, i això és fabulós. Inclosos els errors, què hi farem. Penso que cal començar per estimar. I, posats a pensar un inici, estimar-nos a nosaltres mateixos. Si cal, de vegades, amb paciència (i disculpa l'aire cebolleta que he agafat). Una forta abraçada.
|
|
-tinta- |
m'identifico
Saturday, May 28th 2011, 6:44 AM
amb la primera part del teu escrit, absolutament! I em fa sentir una mica acompanyada dins la voràgine d'obligacions. T'ho agraeixo molt. Escoltaré amb molt de gust la teva proposta musical.
Per mi agafar aire és seure i llegir una estona. El pensament d'algú en forma de relat, de situació imaginària; o d'autobiografia; o, fins i tot, una mica de ciència abastable... Paraules que em distreuen de mi i m'endrecen. Una mica d'energia renovada.
Comparteixo un trosset de lectura d'aquest matí: "(...) Entre l'arribada i la sortida (a la vida) també hi ha l'esplendor de la vida interior: l'absència de por, que és un arravatament perquè floreixi l'assossec i la felicitat; els instints morals innats, que porten a col·laborar amb despreniment, quan no preval l'egoisme utilitari; l'instint de fusió irreprimible amb un altre organisme a la recerca d'empara -els mecanismes de l'amor-, que condueix a la construcció del niu, i l'equilibri fascinant que manté viva la comunitat errant de cèl·lules que som..." ("El regal de viure", dins el llibre d'Eduard Punset, "Excuses per no pensar").
Feliç dissabte!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|