| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
UNA VISIÓ NERONIANA DE BARCELONA
 dimarts 24/maig/2011 - 07:17  674  6
Hi ha una visió neroniana de Barcelona que trobo molt emprenyadora. La tenen, sobre tot, els pijos progres o els pijos o els progres que troben a faltar la Barcelona autèntica en la que la misèria campava pels decosits. No és que a la Barcelona actual no hi hagi misèria, però aquests pijos progres encara troben que n’hi ha poca. Troben que la misèria que hi havia abans, amb individus amb les dues cames amputades demanant caritat, amb dones de 100 anys fent de putes, donava personalitat a Barcelona.
Aquests pijos progres naturalment no viuen a les zones degradades de la ciutat que tant pintoresques troben. Normalment viuen a l’altra punta de la ciutat, per allà Pedralbes o Sant Gervasi. O a Vallvidriera o a Sant Cugat. O, si hi viuen, primer s’ho han fet rehabilitar tot plegat i allò que era tant pintoresc ha deixat de ser-ho. La confortabilitat del seu urbanisme, de la seva arquitectura, dels seus mobles i dels seus sous és absolutament burgesa.
Però troben que la societat burgesa, on sembla que mai no acabi de passar res, on la vida sembla que sigui un vals lent ballat amb una duquesa lletja i seca no tingui cap grà cia. Ells es pensen que la vida que viu la gent als barris marginals sà que és realment vida perquè han de sortir a caçar el sustent cada vida com si estiguèssin a la selva, perquè saben que al final del pou la pietat és impossible i això com espectacle els hi agrada.
Quan aquests pijo progres es passegen pels barris marginals de la ciutat em fan venir vòmits. L’espectacle que venen a veure s’assembla al dels romans que contemplaven els combats dels gladiadors o el dels cristians i altres males bèsties que eren tirats als lleons; l’espectacle que venen a contemplar aquests cÃnics s’assembla a les execucions que anaven a contemplar les famÃlies barcelonines el diumenge a la tarda per fer passar l’estona. Tot plegat és basa en gaudir de la desgrà cia dels altres, en aquest cas la misèria.
I, és clar, la misèria també es combat amb l’urbanisme. No és el mateix viure en un pis del segle XXI que en un pis del segle XVIII. No és el mateix viure en un edifici amb ascensor, que sense. No és el mateix viure en un carrer on els edificis puguin ventilar-se que en carreros entrets i humits on gairebé mai no hi toca el sol. Per això les reformes urbanÃstiques que s’han dut a terme són importants i són progressistes, perquè la qualitat de vida de la gent és molt més important que conservar l’esperit d’uns barris.
Sobre tot, ja dic, quan l’esperit d’aquest barris només ens parla de desgrà cies i de misèries. Però els pijos progres no entendran mai que la gent que habiten aquests carrers no són els personatges d’una novela d’Oller, Galdós o Zola sinó persones de carn i ossos que pateixes de debò. Però a ells que aquestes persones pateixin tant se’ls enfot.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
