| |
El cap del rei
 dilluns 23/maig/2011 - 07:52  1365  2
“Han decapitado al Rey!” Així es va despertar el poble l'endemà de la festa major.
Va ser durant la cercavila nocturna. Quan no hi falta el mam, ni tampoc les ganes de continuar la gresca quan les autoritats -a altes hores de la matinada- han dit que ja n'hi ha prou. Quan l'alcohol corre per les venes, és tradició de fer els últims salts a la plaça major, mentre un grup d'atrevits simulen amb la boca el so dels instruments. I, per no faltar a les formalitats, el més trompa de tots s'enfila al balcó de l'ajuntament, per presidir l'acte. Va ser aquella nit que algú va colar-se a la casa gran, va entrar a la sala de plens, va despenjar la foto del monarca i en va retallar el cap. Tot això abans de tornar a emmarcar el retrat i penjar-lo com si res no hagués passat.
Va ser el cap de protocol de la vila qui va informar de la fatalitat. Una relíquia de la dictadura, un senyor que un dia se'n va anar a dormir franquista i l'endemà va llevar-se monàrquic, demòcrata i al servei del poble. Un paio que sempre anava amb tratje. Tan arcaic i conservador que pertot arreu on passava la gent en feia mofa, i fins li havien tret el sobrenom del 'Corbates'.
Veure'l córrer amunt i avall aquell matí va ser tot un espectacle. Va avisar l'alcalde, a primera hora; i aquest -mig ressacós- li va penjar el telèfon de mala manera. Després va avisar la Guàrdia Civil perquè fessin l'atestat. Mentrestant, la sala d'actes s'anava omplint de funcionaris locals que contemplaven l'escena. De cop i volta veien la versió moderna de la Revolució Francesa. Molts no podien aguantar-se drets del fart de riure, i alguns fins i tot es recargolaven pel terra.
Tampoc se'n van poder estar els de la benemèrita. I aquí el 'Corbates' va explotar.
Cridant com un boig, considerava que allò era un acte de terrorisme, i exigia a la policia descobrir immediatament els autors de l'assassinat. Vermell com un titot, la ràbia el va dur fora de sí. Tant, que va haver d'asseure's una estona, marejat, per oxigenar una mica un cervell que no havia fet el canvi de segle.
Va ser el tema estrella del dia. Van sortir als diaris, ràdios i televisions. L'alcalde, ja despert, va atendre les trucades de molts periodistes; la majoria d'ells de programes d'humor, que no podien fer més que fotre-se'n de tot plegat.
Mentrestant, al poble tothom buscava el culpable. La bòfia, empès pel 'Corbates' i alguna trucada de la Zarzuela, buscava proves per 'empapelar' el responsable. Els veïns, volien saber qui era l'heroi per retre-li homenatge. Tothom sabia d'algú que hauria pogut haver estat. I si fos per la gent, tothom se n'hagués anat de pet a la trena.
Van passar els mesos, i va arribar el dia de les eleccions. El cap de protocol havia plegat, i l'atzar l'havia fet president d'una de les meses. Després de votar va arribar l'hora del recompte. Les paperetes de les diferents candidatures s'anaven apilant. Sense pressa però de manera rutinària. De sobte el 'Corbates' va obrir el sobre, i els dits el van advertir que allò que tocava era diferent. Alterat, va centrar-se en el que estava fent i d'allà dintre va sortir... el cap del rei!
I mentre els assistents es morien de riure, i ell s'envermellia fins al punt de l'infart de cor.
|
Contactes
Registra´t
