Ni tant sols ennegriràs el blau del cel on no vull anar........
dissabte 21/maig/2011 - 06:55 710 2
I qui no somnia en tenir algú al seu costat
Quan el nostre cos ens abandoni, quan irremediablement haguem de marxar
El segon en el que creuem la prima línea vermella que separa la vida del buit
Espero que hi hagi algú, al•lè càlid, anima verge que ajudi a alliberar-ne del meu cos
Quan la foscor s’apoderi i les energies em fugin
Bo es tenir un somriure on perdre’t quan et sents cansat
Sento que hi ha un fantasma a l'horitzó
Quan m’acosto cap el llit
Nit rere nit sento la seva presencia
Estic espantat, no estic preparat per viure entre la llum i la foscor
Ni vull ser un mes en viure en l’anonimat
De morir sense una mà que agafar
Sento com l’home invisible resta a l'horitzó, desitjant que marxi cap al llit
Però no vull caure als seus peus per aquesta nit
Permet-me que descansi per una nit mes
Mai l'esperança ofegaràs
La llum paralitzaràs
Tant sols ennegriràs el blau del cel on no vull anar........
Qui no té por de la mort? Jo ho he viscut de molt a prop, he estat la mà que agafa i la seva fortalesa davant la mort és el que m'ha donat a mi forces per viure. Ara crec en el present i faig esforços per no pensar en el demà, perque més que la mort em fa por la solitud. Tots necessitem aquesta mà per agafar.
Però també sabem que no ofegarem l'esperança, oi?
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't