| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de pexilo
|
|
| |
Bocinets de felicitat.
 dissabte 21/maig/2011 - 07:52  2161  12
Sempre he tingut la convicció (no ferma però si consistent) de que la felicitat , aquella gran...absoluta..il·luminada amb llums de neó... eterna... bla, bla, bla... no existeix. La experiència m'ho ha demostrat. I el que veig al meu voltant m'ho ha confirmat.
És per això que crec en els bocinets de felicitat. Petites coses que et satisfan i que et reporten felicitat. El que ens convé és tenir el màxim de petits bocinets perquè així, ajuntant-los tots, construir el més semblant possible a allò que anomenem “FELICITAT”.
Si , si... amb majúscules. Perquè no ens conformem amb menys. La felicitat ha de ser amb majúscules i si tot ser... en negreta, cursiva i subratllada. Aixxxxx .... I menyspreem qualsevol altre tipus, sense donar-li cap oportunitat.
En el apartat relacions... passa més o menys el mateix. Volem una relació gran...absoluta... il·luminada amb llums de neó.. eterna... bla, bla, bla... Però... us heu parat a pensar que hi han altres tipus de relacions? Hi poden haver relacions sense compromís però amb una implicació similar . Perquè els sentiments hi son. Només que els beneficiaris/ies no son sempre els/les mateixos/es.
Perquè crec fermament que es pot estimar a més d'una persona alhora.
Vaig entrar al xat per refer la meva vida social, a la recerca de bocins de felicitat...
Moltes gràcies per cada xerrada, per cada riure i somriure, per cada cafè i cervesa compartida, per cada trobada, per cada petó i abraçada donada i rebuda...
Moltes gràcies per tots aquests bocinets de felicitat!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
escolta mecanic
Saturday, May 21st 2011, 7:45 PM
I si ens deixem de bestieses i sencillament som feliços,sens preguntar-nos el perqué ho som?,ho s´es feliç o no.Es la realitat.
No cal preguntar-nos constanment si ho som ho no,eh?,cal ser-ho i prou i una mica tothom ho ès a la seva manera,penso que estém en un pais que tenim tan poca feina que ens preocupem de la felicitat,no de si menjarém l´endemà ni de si tindrém aigüa per veure etc,estem amb un benestar que ens dona temps a pensar si som o no som feliços,tenim els recursos i encare ens ho plantegem?,no home,no!.
De totes totes,espero que aixó no sigui un comiat sinó tan sols un pensament.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
