| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Papira
|
|
| |
La mesura de la discreció?
 divendres 20/maig/2011 - 06:13  1029  6
Aquest matí he llegit aquest text de Vicente Verdú, i atenent que els que estem aquí, amb major o menor intensitat, i amb independència de les finalitats i/o interessos personals que ens motivin, emprem aquesta eina d’apropament als altres valent-nos únicament, o almenys inicialment, de les paraules, he volgut compartir-lo amb vosaltres, per si a algú li pogués resultar interessant. Una abraçada.
"La persona que parla mesuradament de si mateix i escolta als altres és estimada sempre. Però no n'hi ha prou per crear amistat o suscitar amor amb oferir la nostra oïda; cal oferir a més els nostres assumptes a despit del vertigen de la confidència.
La manera de guanyar amics, sobre l'assumpte dels quals s'ha escrit tant, té la seva base en la comuna estratègia de l'embolic. Enredar la nostra vida a la de l'altre mitjançant filaments que permeten emetre i filaments per rebre la vicissitud de l'altre. La trama creix, a més, de manera decisiva a través de les preguntes que plantegem al proïsme manifestant així interès per les seves circumstàncies.
Qui no pregunta gairebé res per por d' immiscuir-se, sempre serà mantingut en la mateixa distància que ha marcat amb el seu silenci.
El risc de mostrar curiositat i arribar a ser mal entès es compensa amb el guany d'atreure la gratitud sentimental de qui és interrogat per la seva vida.
[...]
L'amistat es cou no només al foc de la proximitat física sinó en una bioquímica informativa que fermenta recíprocament i fins a quallar a les proteïnes d'una relació composta per milers de preguntes i respostes."
Vicente Verdú
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
