| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
INDIGNACIÓ, DEMOCRÀCIA I ALTERNATIVES POLÍTIQUES A LA PLAÇA DE CATALUNYA.
 dijous 19/maig/2011 - 07:14  1135  3
En aquest tram de la campanya electoral de les eleccions municipals la concentració d’alguns ciutadans indignats està prenent el protagonisme als líders dels partits polítics. La veritat és que aquesta mena d’actes i de reivindicacions poden ser utilitzades més pels partits que estan a l’oposició – per molt conservadors que siguin – que no pas pels partits que governen – per molt progressistes que pretenguin ser-. Davant d’aquestes queixes els governs només hi poden prendre mal: si fan perquè fan i si no fan perquè no fan. De tota manera, en una societat democràtica i liberal, el principi de deixar fer hauria de ser sagrat ( sempre que no s’incompleixi la llei, es produeixin danys, aldarulls etc...). O sigui que jo sóc partidari que es deixin fer tantes concentracions d’indignats com vulguin sempre que no trenquin res.
La nova moda és estar indignat. Un filòsof francès ha escrit un llibret sobre el tema i l’indignació política i econòmica sembla que ha fet niu en moltíssima gent. Ara bé, per estar indignat calen motius. Un s’ha d’indignar – crec – quan es comet alguna injustícia, quan no es respecta la dignitat humana, quan no se’ns dóna el que mereixem. Vull dir que per a que un s’indigni la primera condició és que hom sigui digne i no tothom és digne, només és digne aquell que actua com a un bon ciutadà. I per a mi no actua com un bon ciutadà aquell que pretén que l’estat li solucioni de vida, aquell que vol treure de la societat més coses que les que li aporta. Crec molta gent no ens indignem perquè pensem que, cas de fer-ho, hauríem de començar per indignar-nos amb nosaltres mateixos i prendriem mal.
Tot l’anterior no treu que la democràcia en la que vivim s’està quedant progressivament obsoleta. És evident que la revolució tecnològica que estem vivint, la revolució acadèmica que també estem vivint han de tenir conseqüències en el sistema democràtic. La democràcia no pot ser igual que al segle XIX quan els mitjans tecnològics i de comunicació eren inimaginables i quan la major part de la població era analfabeta. És a dir, amb l’informació que avui té la gent i amb els coneixements que avui té la gent no se la pot continuar tractant com si no tingués ni formació ni informació, que és el que passa.
Crec que tot plegat ens aboca a una democràcia molt més participativa, una democràcia on les decissions de les administracions i els parlaments siguin menys preses pels teòrics representants dels ciutadans i siguin més preses pels mateixos ciutadans. Fet i fet, la progressiva abstenció demostra que els ciutadans no volen donar xecs en blanc als polítics per tal que facin el que vulguin durant 4 anys ( però l’insignificant participació en les consultes ciutadanes tampoc no demostren que els ciutadans vulguin participar en la vida política ).
Que hi ha un cert malestar social es evident. La crisi ens està deixant el cul com un tomàquet. I si la gent ja passava de política quan les coses anaven malament, ara, senzillament, continua passant però protesta. No crec que ningú cregui que de debò pot canviar res, no crec que de debò ningú no tingui una proposta alternativa. Però que aquesta proposta alternativa no existeixi no vol dir que la gent no tingui tot el dret del món a trobar malament com és governa i com és la societat actual. Si la tesi és la nostra societat, l’antítesi poden ser aquestes protestes i d’aquesta antítesi pot sortir una societat millor, així que jo no les menystindria. Però s’hauria d’evitar que fossin instrumentalitzades per ningú i jo avui ja he vist que se les han volgut fer seves els socialistes, els d’IC i els del PP. Jo no he vist que CiU hagi fet el mateix, però si ho ha fet, ho trobo malament. Això ha de ser un moviment de la societat civil i se l’ha de respectar per a que veritablement sigui útil ( el problema és que els partits que estan instal.lats en el sistema entenen l’utilitat de manera diferent als que protesten: la tesi i l’antítesi per definició no poden ser el mateix ).
Hi ha gent que parla d’un altra maig del 68, gent que ho equipara al que passa als països àrabs, no sé. Jo crec que al costat de la força del carrer hi hauria d’haver un moviment molt intel.lectual molt profund com el que es va produir prèviament a la revolució francesa. Que sorgeixin Voltaires, Montesquieus, Rousseaus, Diderots per tal que aquest moviment acabi tenint una forma política, per tal que les millores que es propugnen esdevinguin lleis i la política estigui a l’abast de tothom i no només de les èlits dels partits polítics.
Consti que jo no sóc del que creuen que les formes de govern solucionen sempre els problemes de la gent. Ja Plató va observar que la diferència entre la democràcia i la demagògia és més fi que un tel de ceba. De la mateixa manera que ara la fita és evitar el corporativisme i la corrupció, com més democràcia hi hagi la fita serà evitar la demagògia.
Llegeixo a La Vanguardia que els indignats de la Plaça de Catalunya – que són uns 500, que semblen pocs, però cal recordar que els apòstols només eren 12 i mireu si en van fer de feina – i diuen que han recollit no sé quants quilos de menjar que els hi han dut els ciutadans. Aquesta nit han fet bivac a la Plaça Catalunya i el batlle Hereu els hi ha dit que els entén perfectament però que no allarguin la seva acampada perquè acabarà fent el que no vol fer, que és enviar-els-hi la guàrdia urbana.
Llegeixo que avui dijous la Plaça de Catalunya s’ha omplert de curiosos i de més indignats – i d’indignats curiosos, és clar – entre els que hi havia molts jubilats que la feien petar com feia anys que no ho feien. Més o menys tothom se sentia important i més o menys tothom tenia la sensació d’estar fent història. Potser sí.
Al vespre la televisió parla ja de dues mil persones. I se senten les cassoles dels veïns repicant. He de triar entre l’esperança i la por?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Descobreixo
Tuesday, May 24th 2011, 6:11 PM
indignat, que els "indignats" de la Plaça catalunya demanen coses que ja estan en programes polítics. I demanen "que els polítics escoltin" però no volen parlar amb els polítics. (Per la qual cosa s'identifiquen amb el serf medieval que pensa que el senyor feudal, a part de tenir tots els drets -especialment el de cuixa-, també té una bola de vidre).
I, pel que he vist, també volen que ens entenguem tots. Principalment, "que nos entendamos todos" i per tant, cal emprar el castellà, no pas el català perquè "hay que olvidar los nacionalismos"... excepte l'espanyol.
Espero que els "indignats" de debò, els que us ho preneu seriosament, els que teniu un full de ruta, aconseguiu sobreviure per damunt dels "perroflautas" que s'aprofiten d'aquesta acampada.
|
|
bertus123 |
INDIGNAT I CURIÓS
Thursday, May 19th 2011, 7:51 PM
Avui,com a indignat curiós,he anat a fer un vol per la Plaça Catalunya,i he tingut la sensació de que la gent que participava activament en aquesta concentració,està fent les coses bé.He vist l'organització d'una colla de joves,i no tant joves,en plè exercici demòcratic,intentant de manera admirable sentar les bases d'una alternativa político-económica a l'actual i obsoleta democràcia.Jo no sé si amb la meva adhesio a aquest expontani moviment social,faré o no història.Tot dependrà com tú bé dius de que els representants culturals i intel.lectuals pugin al carro.
Esperança la tindré sempre,i por no en tindré mai
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
