Suposo que tothom hi fem el que podem, però mai està de més recordar-ho.
Les paraules exactes no les he escrites jo, però fa molt de temps que vinc dient el mateix i m'hi sento identificada.
Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen.
Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen.
És senzillament una invitació a no deixar de parlar mai en català.
La pervivència del català passa perquè el fem necessari per viure en el dia a dia i això crec que només ho aconseguirem si Catalunya té tot el poder polític, és a dir és independent.
Mentrestant coincidim tots tres, hem de mantenir la nostra llengua arreu de casa nostra amb fermesa i educació. Darrerament m'estic fent fort en demanar ja d'entrada la carta en català als restaurants
per descomptat que nouvinguts i noves generacions han d'aprendre la llengua, això ja es fa a les escoles, instituts, etc.
Aquestes paraules només són una reflexió per fer entendre com n'és d'important fer servir una llengua per a què no mori. Perquè per molt que s'aprengui de nou, si no es parla, si no es fa servir... serveix de ben poc.
... d'acord. s'hauria de fer un esforç per parlar-la fins i tot a les persones que no la saben.
Si et demanen que facis el canvi, aleshores ja és cadascú que decideixi. però així d'entrada animaria tothom de fer el "contacte" en català. (ja sembla que estigui parlant d'extraterrestres... XD)
D'acord en el concepte que els que la sabem l'hem de parlar, encara que al principi ens hàgim de forçar una mica nosaltres mateixos, però sinó l'aprenen les noves generacions o els immigrants, quan els que la sabem i parlem ens morim, amb nosaltres morirà la llengua.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't