|
Hora Bruixa
dimecres 18/maig/2011 - 07:52 537 1
La gata contempla atentament,
amb les orelles estirades,
com el hà mnster dóna voltes i voltes i voltes i voltes i voltes.
La lluna és una bruixa
que toca la guitarra elèctrica,
El hà mster ensenya els ullals al gat
i es llepa els bigotis
mentre devora una llavor de meló.
La tele m'informa que la gent ha sortit al carrer
a protestar contra la classe polÃtica.
Alguns diuen que ja era hora,
d'altres els hi diuen que es presentin a les eleccions si tant en saben
d'altres que vagin en compte en que no acabem prenent mal.
El cel negre es tapa les orelles:
troba insoportable el concert de la lluna.
Qui ha estat el ximple
que li ha dut la guitarra?
I penso que quan les meves filles em preguntin
sobre els joves que han sortit al carrer
què els hi hauré de dir:
tinc pressa per que s'adonin
que son pare és tot el contrari d'un oracle,
que son pare és un oceà d'ignorà ncia
conteminat per mil pors i deu mil misèries;
voldria dir-els hi:
desplegueu les ales,
ignoreu el que pensa el vostre pare,
sigueu lliures: PENSEU!
Penseu amb un pensament
que no sigui mediocre com el meu:
feu com les à ligues,
mireu el sol de fit a fit,
llenceu excrements
sobre la meva mediocritat.
I el hà mster torna a donar voltes a la roda
mentre el gat la mira.
Un insecte tafaner
vola davant la pantalla del meu pc
i s'avorreix amb els seus versos
i se'n va amb el gat
a veure com el hà mster volta, i volta i volta i volta.
Fins que el gat el caça
amb una llengua llarguÃssima, llarguÃssima
i muta els seus ulls
pels d'un camaleó.
|