| |
PENA D’ARREST DOMICILIARI A UN SENSE LLAR
 dimecres 18/maig/2011 - 07:08  577  2
Em fa grà cia – per dir-ho d’alguna manera – que un magistrat hagi condemnat un sense llar a un arrest domiciliari. Ja s’entén que el magistrat no en té cap culpa: si el delicte que havia cotmès el sense llar suposava la pena d’arrest domiciari ell, el jutge, per la via del principi de legalitat, no podia pas sancionar-lo amb una altra pena. Si ho hagués fet aixà hagués incorregut en el delicte de prevaricació i la troca encara quedaria més embolicada.
( Fet i fet, tal i com llegeixo que ha anat aquest cas, si el jutge hagués estat una persona pragmà tica i un punt cÃnica haguès dictat una sentència absolutòria i s’hagués tret el mort de sobre. Dient que no havia quedat suficientment provat el que sigui que va dir que sà que va quedar provat, dient que pel principi de presunció d’inocència que diu allò de in dubio pro reo, es podia haver rentat les mans i tal dia hagués fet un any.)
Però el jutge va considerar que el sense llar era culpable i el va condemnar a quinze dies d’arrest domiciliari. Només hi ha un problema: el sense llar, com el seu nom indica, no té domicili. Com que no té domicili no pot complir l’arrest domiciliari. Com que no pot complir l’arrest domiciliari incorrirà en un delicte de quebrantament de condemna, que està penat amb presó.
Poc sovint, però sà algunes vegades, m’he trobat amb pidolaires delinqüents que quan els he hagut de defensar m’han dit que no m’hi escarrassi gaire: que dins la garjola estan millor que a fora. És lògic: dins la garjola tenen tots els serveis assegurats, fóra de la garjola assegurat no tenen res i viuen a una selva d’asfalt. No sé si és el cas d’aquest senyor sense llar que està condemnat a tenir-ne, però bé podria ser-ho.
I jo em pregunto el perquè aquesta Barcelona immergida més que no pas submergida no surt als mitjans de comunicació. Si ja és criticable que l’Ajuntament obvii aquesta realitat, que és tant nostra com les nostres realitats més amables però que demana una urgència en la resolució, que els mitjans de comunicació l’amaguin és el constrari del que haurien de fer. I aquà tenim un problema important: considerem que vivim en l’epoca de l’informació però en realitat potser estem més desinformats que mai. Perquè abans potser no se sabia el que passava a les kimbambes però ara que teòricament-només teòricament- ho sabem, resulta que no sabem què diantre passa al costat de casa.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
