| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Skolawn
|
|
| |
La pena, la llàstima i la compassió
 dilluns 16/maig/2011 - 04:44  1385  7
A veure: la pena, la llàstima i la compassió són els tres noms que rep un mateix sentiment pel qual sento un especial odi.
Però abans d’entrar al tema, permeteu-me que faci unes consideracions generals:
Primerament, partim d’un fet constatable: al xat existeix una tendència generalitzada a pensar que quan un o una dona una opinió, aquella és la única i correcte; tots tenim una opinió molt elevada de nosaltres mateixos i creiem que hem trobat la panacea del raonament d’aquella situació. No senyors i senyores, aquella és la TEVA opinió, els altres en poden tenir una altre de diferent, aquesta és una de les gràcies de la diversitat. No vol dir que aquesta opinió sigui la més encertada, ni la més bonica, ni la més escaient, ni la més políticament correcte, senzillament és la TEVA, i la de l’ALTRE pot ser diferent i també correcte.
També existeix una corrent de pensament que quan una persona fa un comentari o una reflexió, aquesta va dirigida a la seva persona en concret, per una conversa anterior o per una petita discrepància. Jo, quan em dirigeixo a una persona, li dic pel seu nom, tot lo altre és expressar la meva opinió en veu alta. Aquesta actitud egocèntrica, l’únic lloc on duu és a no poder expressar les teves opinions en llibertat per por a la reacció de l’altre. És la negació del diàleg. Amb educació es pot dir i xerrar de tot.
Després d’aquestes premisses, segueixo amb el tema de la pena i intento explicar-vos perquè odio aquest sentiment:
1.-La “pena”, és un sentiment que al llarg de l’historia ha fet molt de mal i que ha servit de coartada a molta gent, estats i situacions per justificar coses que de qualsevol altre manera no es podrien justificar: els pobres negrets de l’Àfrica, els nens pobrets de l’índia, els pobrets.... Prou!! les coses s’han de fer per que són justes i per que fan avançar la societat, no per que facin pena. Als indis nadius americans quan hi van arribar els conqueridors, els van fer molta pena per que no coneixien la veritable religió: així els hi va anar. Als visons americans que hi havien en granges de pells a Galícia allà els 90’s, els van alliberar una colla d’ ”ecologistes” per la pena que els matessin. Ara, aquest visons s’han escampat per tot Galícia, convertint-se en una plaga i estan arrasant amb la fauna local per que no existeix un depredador natural que els controli.
En els casos més extrems (i ja sé que exegero), aquesta pena, pot arribar a anul•lar la iniciativa personal del afectat, o no coneixem tots cassos de gent per les que hem tingut pena i el fet d’ajudar-los s’ha agreujat la situació i a la persona ajudada li ha estat més còmode ajeure’s a la palla (no donis el peix a qui té gana, ensenya’l a pescar), o pitjor encara beneficiant a xarxes mafioses locals?
La pena, moltes vegades, genera molts més problemes dels que pretén solventar.
2.- La persona que pronuncia la frase “Em fas pena....” es situa moralment en una categoria superior en vers els altres: Jo, com que he viscut aquesta experiència (i tu no) i jo l’he qualificada com a positiva, puc dir que, tu, que no l’has viscut, et manca alguna cosa, et manquen criteris per opinar sobre aquest tema.
És un dels tipus de classisme més fastigosos que puguin existir. Cadascú avalua les seves experiències vitals segons la seva consciència i segons les situacions que s’hagi anat trobant, i el que per una persona pot ser una experiència meravellosa, per un altre pot haver estat un viacrucis. Que ens passem hores xatejant i coincidim en moltes coses, no vol dir que les opinions hagin de ser les mateixes, les nostres vides ens han dut per diferents camins i situacions i cadascú ha cercat la manera de sortir-se’n, per una persona un divorci (posem per cas) pot ser un infern i per una altre un alliberament, per tant, oi que mai se’ns acudiria dir que “em sap greu que no hagis passat per una situació difícil (una separació, un accident, la mort d’un fill...etc) o meravellosa (enamorament, t’ha tocat la loteria,
3.- Cadascú ha tingut es seves experiències vitals en aquesta vida, i el que a un li pot generar pena, a un altre li pot produir ràbia o l’energia suficient per sortir-se’n d’aquella situació. No pretenc fer pena per cap de les meves situacions personals, ni que mentre discutim (i discutir no vol dir barallar-se, amb el que m’agrada a mi discutir) sobre un tema, la meva opinió sigui generativa de perles com: “Em fas pena...”, “Em sap greu per tu...”, “Quina llàstima que no hagis....”.
No pretenc fer pena a ningú, les meves raons per opinar sobre temes concrets (pobresa, amor....etc) són meves, no pretenc sentar càtedra sobre cap tema, expreso només la meva opinió.
Per tant, pena, llàstima o compassió, per mi no me’n tingueu si us plau,
Gràcies i perdoneu si m’he allargat una miqueta (vaja rollu us he fomut..hahahahaha)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jazzman |
totalment d'acord amb tinta
Wednesday, May 18th 2011, 8:54 PM
si mirem la definició de la viqui, podem llegir que:
"la compassió (del llatí cristià compassio, derivat de compati, co- "amb" i pati "patir", "patir amb") és un sentiment a través del qual hom comparteix el sofriment d'altri. A diferència de la pietat o l'empatia, la compassió implica sovint la voluntat d'implicar-se per tal d'alleugerir la pena de l'altre."
en fi, penso que sovint atribuïm significats erronis als mots. De tota manera, la llengua canvia segons els costums i els usos d'una comunitat. És habitual entendre la "compassió" com un terme sovint pejoratiu. És a dir, em compadeixo de tú però tú allà i jo aquí, o sigui, ja t'ho faràs... AIIII has fet això, malament vas, et compadeixo... com volen dir, allà tú, ja t'ho trobaràs, no m'hi voldria pas estar al teu lloc. No sé, entenc que la cosa és molt àmplia i tot depèn de com entengui el significat una comunitat.
D'aquí a cent anys ja us ho diré...
Salut
|
|
velis |
equilibri, respecte....
Monday, May 16th 2011, 6:19 AM
Crec q tot està en un equilibri...tenir pena d'algú en si no és dolent si no és q perdem de vista la mesura en q li hem de tenir pena o compassió...com dius, millor donar eines pq qui les necessiti se'n surti d'on està ficat i no arreglar-li el problema nosaltres. Donar un cop de ma és senyal de generositat, q a vegades per por a passar-nos de mida per compassió o pena ni la utilitzem i tampoc és just.
I q aquí tots diem la nostra, clar, i q no ha de suposar una ensenyança les nostres opinions hi estic totalment d'acord, tot i q a vegades una altra persona et pot aportar alguna cosa amb el q explica. Cadascú fa camí de vida amb la seva motxil.la i amb lo q ha aprés amb el temps és el q li serveix per anar fent camí, tot i q és bo estar obert a q t'arribin sempre, cada dia, noves coses a apendre i al millor aquestes coses venen de l'opinió d'una altra persona. Tots podem apendre de tots, respectem-nos i acceptem-nos com som...encara q a vegades no ens agradi algú, no vol dir q no l'hagim de respectar. Equilibri...respecte...amor(no el romàntic, amor en paraules majúcules)en resum...intel.ligència emocional.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
