| |
FINALMENT, LA VANGUARDIA EN CATALÀ
 diumenge 15/maig/2011 - 07:27  568  0
Estic molt, molt content que s’editi La Vanguardia en català. La Vanguardia és el diari que compraven els meus pares i els meus avis. El portaven cada dia a la fleca. I jo he intercalat la seva lectura amb l’AVUI justament perquè l’AVUI era en català i era catalanista.
Tot i que considero La Vanguardia com el diari barceloní per excel.lència – més barceloní que no pas català – la tendència política de La Vanguardia ha estat, tradicionalment, estar al costat de qui tenia el poder a Madrid. Hi ha un petit llibre d’un gran escriptor (“Història de La Vanguardia” de Gaziel ) que ens explica quina va ser la trajectòria del diari des del seu naixement fins el franquisme. Després, amb la democràcia, les coses han anat més o menys igual si ve és cert que el diari s’ha anat atansant progressivament a CiU.
L’atansament de La Vanguardia a CiU, però, és un atansament amb molts matisos perquè la família Godó no és catalanista – jo he conegut alguns dels seus membres i en puc donar fe – però sí que és una família catalana. És una família catalana de l’alta burgesia que a casa seva parla en castellà i que veu en CiU bàsicament una eina per a guanyar les eleccions al PSC – PSOE. En aquest sentit no té res a veure amb l’AVUI que és un diari netament catalanista.
El que sí que s’ha de dir de La Vanguardia és que és un gran diari. I jo diria que, fet i fet, és l’únic gran diari conservador espanyol seriós i homologable amb els altres diaris conservadors occidentals. Al costat de La Vanguardia el Mundo, la Razón o el ABC són caricatures de diaris que en comptes d’informar els seus lectors miren de deformar-los sovint d’una manera molt burda i tercermundista. En aquest sentit La Vanguardia podria ser perfectament un diari de Londres, de París, de Roma o de Nova York. El País, per l’anomenada banda progressista, també. Els diaris dretans de Madrid, no.
M’ha sorprés que La Vanguardia hagi trigat tants anys a fer una edició en català. De fet, era més lògic que La Vanguardia tingués una edició en català que no pas que la tinguès El Periòdico. Lingüísticament, la majoria dels lectors de La Vanguardia són catalanoparlant i els de El Periódico, no. Políticament, la majoria dels lectors de La Vanguardia són catalanistes i els de El Periódico, no. Suposo que la família Godó s’ha esperat a veure com anava l’experiment de El Periódico per tal de llençar-se a la piscina (una actitud molt catalana, aquesta ).
Total, que ara tenim a Barcelona quatre cinc diaris en català ( l’AVUI, el Punt, l’Ara, el Periódico i La Vanguardia ) i dos en castellà ( El Periódico i La Vanguardia ). Ara només cal que els diaris venuts en català siguin molts més que els venuts en castellà. I en aquest sentit avui és un gran dia per tal de transformar aquesta realitat.
Quan he tingut la primera Vanguardia en català he somicat una mica. He pensat en els meus pares. He pensat en els meus avis. I he pensat en com de contents estarien avui.
|
Contactes
Registra´t
