| |
Últim Tren Destinació a GIrona
 dimarts 13/maig/2008 - 12:19  1509  4
Un día assolellat a la gran ciutat de BArcelona, l'Ariadna, com de costum, solia sortir cada dissabte a les 9h del matí de casa seva per anar a buscar el diari i anar a esmorzar tranquilament al bar del costat de casa. Aquell dia però, no se sentia segura d'anar sola, algu dins seu se li removia, i va decidir trucar a la seva gran amiga Diana.
La Diana i l'Ariadna van fer el recorregut que feia cada dissabte l'Ariadna, fins arribar al bar del costat de casa.
La DIana no sabia ben bé, perquè aquell dia l'Ariadna havia decidit trucar-la la veia estranya, li va preguntar.
L'Ariadna deia que no pssava pas res, però la Diana no creia que aquella mirada perduda fos per un simple pensament sense importància.
Van sortir d'aquell bar, i la Diana es va endur a l'Ariadna a passejar per BArcelona. Van passar tot el dia amunt i avall de les Rambles, per el port, Plaça Catalunya, a cada petit racó de cada barri de la ciutat. Però l'Ariadna no feia ni un sol gest d'alegria.
La Diana es va creuar, i va cridar-li enmig de Plaça Catalunya, que que li passava, que com és que no havia mostrat cap rialla. Va aixecar el cap de l'Ariadna i va veure com li brillaven els ulls i com les llàgrimes li rodolaven per les seves galtes envermellides.
La Diana es va amoinar, i l'Ariadna tot plorant va contestar-li que ni ella mateixa sabía com estava, no se sentía, només entia que havia perdut el dia a BArcelona, quan podria haver agafat el tren cap a Girona, per poderse retrobar amb un èsser el qual volia veure i explicar-li que se sentia bé amb ell. La Diana, va reaccionar, i va mirar el rellotge, van baixar cap al tren i va veure que faltaven deu minuts per que l'ultim tren cap a GIrona sortís, li va pagar el bitllet i va dir-li que només disfrutés que això no passaria sempre.
L'Ariadna va agafar el tren, estava tota nerviosa, va enviar-li un missatge al Ferran tot dient-li que arribaria en 1h i 30 minuts. L'espera li semblava eterna.
Va arribar a Girona, l'estació estava buida, tan sols els de servei de neteja. L'Ariadna tornà a plorar, i caminar sense rumb. De cop sentir un calfred, es girà i es trobà al Ferran de cara, que només en veure-la la va abraçar i besar tendrament. L'Ariadna va dir que havia passat tot el dia pensant en ell i que... Però el FErran abans que ella acabés de parlar va dir-li no fa faltes que segueixis parlant, el més important es que ja estàs entre els meus braços. Es van besar, i caminaren tota la nit sense rumb, pels carrers de la ciutat tan bonica, com és GIRONA!
:P Que us sembla?
Comenteu
|
| |
|
Contactes
Registra´t
