Música de diumenge: Txaikovski, Obertura 1812, 2a part
diumenge 15/maig/2011 - 11:19 698 11
L’obra de Txaikovski que us proposo avui, l’Obertura 1812, 2a part, va ser composada el 1880 per commemorar la victòria de les tropes russes front a les de Napoleó el 1812. Aproximadament cap a la meitat i cap el final distingireu repics de campanes i salves de canons com correspon a una obra triomfal.
Us ofereixo dues versions, la 1a. més formal i la 2a. amb una realització més espectacular interpretada en el Royal Albert Hall de Londres, de la qual em sobren els darrers segons, molt especialment la veu del speaker.
La primera (la formal) al principi no m'ha agradat suposo que era el torment com deia la Titania, a partir del minut i mig tot a canviat.. suavitat, força.. es notava com tothom disfrutava..
La segona (la pija :P) realment increible .. es nota la posada en escena.. molt més glamorosa i bonica.
Gràcies a totes i a tu vete per fer que cada dia aprengui algo més de la música clàssica, s'agraeix de tot cor.
Jo a canvi us deixo els meus comentaris 'novatos'.
Però realment m'encanta la música que poseu!
Una abraçada,
M.
per segona setmana consecutiva ho deixo per dilluns, massa tard avui i el cansaci apreta..
Vete, amb el seu permís.. la 'novata' amb l'oïde duret escoltarà les seves recomenacions demà al vespre, ara vaig directe al llit!
Que tingueu un bon principi de setmana,
M.
De Txaikovski em conmou especialment el segon moviment de la Sexta Simfonia en Si menor, op. 74, Patètica. Fou la darrera que va compondre. En aquest segon moviment, anomenat "el de l'amor" es nota com la passió contraposat al dolor i la solitud acompanya el compositor per haver de viure en una societat que no el comprenia. Txaikovski encara la va poder dirigir ell mateix; nou dies després moria. Klaus Mann va escriure una novel.la que porta el mateix nom que la simfonia, i que tracta sobre aquest compositor, especialment en els seus darrers dies. Molt aconsellable.
Ser homosexual fa 150 anys devia ser horrorós. Tenir una tendència bàsica en qualsevol esser viu com la sexualitat i haver-la de viure reprimit i amb por, segur que com tu dius, va condicionar i molt l'esperit sensible d'un músic com Txaikovski.
Gràcies per la recomanació, la tindrem present...
la música de Txaikovski (genial música) traspua passió i turment. Va pertànyer al romanticisme rus i aquest fet ja ho condicionava en part, però en el seu cas, a més, es va veure accentuat per una homosexualitat mal acceptada que li generà una insatisfacció existencial i que marcà notòriament la seva obra.
A mi, de Txaikovski, m'agrada especialment el ballet del Trencanous. Us el recomano.