Potser la cosa està en no adormir-se fins que la realitat coincideixi amb els somnis. Tot i que quan això passa, el que menys ganes tens és d'anar a dormir...
Hi ha un lloc entre el son i la vigília que apaivaga el desencís per tornar a l'endemà a cercar amb força un bri de l'estela dels somnis... ni que sigui per això val la pena agombolar-se en aquest racó :)
petons des del llimb