| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XPrat
|
|
| |
El visitant cap.4
 dissabte 14/maig/2011 - 03:47  975  2
- Flora, petita Flora. La solitud és el teu únic temor? – no pot escapar d’aquella veu greu, la persegueix allà a on va. – Només temies quedar-te a soles amb mi? Per què? No era una altra cosa la que temies que et pogués passar si no hi havia ningú més per ajudar-te? Pensa-hi...vull que pensis en totes les possibilitats, amb totes aquelles que ni tant sols t’atreveixes a creure. Imagina’t el pitjor d’aquest món...
Na Flora és una noia innocent. Tothom li ho diu, i no és en va. Les altres noies de la seva edat es burlen de la seva bondat. Fins i tot les nenes petites semblen malèvoles al seu costat. Però això no treu que no vegi les coses que passen al poble, ni que ignori les atrocitats que els soldats duen a terme a les conquestes.
Sap que ara no hi o pensar amb tot això. Ara ha de tenir pensaments optimistes, alegres i bondadosos. No entén com ha anat a parar dins aquell món ni perquè hi és presonera. Ha estat moltes hores esperant que passés alguna cosa però tot segueix igual; el temps està congelat per tot el món excepte per ella...i per l’estrany soldat.
- Per què jo? – havia preguntat hores abans.
- I per què no? – li havia contestat el visitant – M’agraden el reptes. Agafar la més innocent del poble i sotmetre-la al món real, lluny de la protecció de la família...lluny de tot el que coneix, envoltada dels seus temors i pors. Diguem que concedeixo desitjos...tot allò que desitja no tenir la gent...és curiós veure que una ment pura i angelicat s’omple de negror i pensaments indecents quan totes les creences que la sostenen desapareixen.
- Deixa’m en pau, jo no vull que em concedeixis res...
- No has tingut elecció, aquí està la gràcia de tot plegat...el joc s’acabarà quan temis morir. I creu-me que aquest dia arribarà.
El visitant no era tant hàbil com es pensava. La Flora no li tenia por a ell ni el que li podria fer...ara ja no. Havent-li confessat que només li concediria el que ella temés havia fet que la noia li fos impossible témer-lo...Amés, com pretenia que tingués por a morir quan no hi havia res que l’amenacés?
Va escoltar terrabastall que venia de fora les muralles. Era el so inconfusible del trot de desenes de cavalls que s’acostaven.
- No tinc por dels cavallers – va dir la Flora.
- No diguis mentides...sé el que penses, i durant un instant has pensat que si en compte de jo sol hi haguessin uns soldats amb ganes de gresca sí que estaries espantada.
La Flora veu amb terror com els homes tomben el portal i entren al poble. Està perduda. La por és superior a ella i no pot evitar imaginar totes les maldats que li podrien fer uns soldats a una noia maca com ella...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
