| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de pexilo
|
|
| |
Engan-xat
 dijous 12/maig/2011 - 04:37  1852  10
Si , si. Completament engan-xat. Desprès de dos dies sense poder entrar, el síndrome d'abstinència és bestial.
M'estic davant la pantalla, mirant-me incrèdul el missatge “ no es pot connectar amb el servidor” una vegada darrera l'altre.
En un moment de lucidesa (cosa bastant rara en mi) he recordat que hi havien altres activitats, abans del xat. M'ha costat lo meu recordar-ne alguna.
Hi havia una cosa... com ara el ordinador... però que miraves i no havies de introduir cap dada. Mmmmm.. Si!!! El televisor!!! Estic segur que en tenia un, no sé on.
Intentant recordar m'ha vingut a la memòria un quadre negre d'aspecte sinistre i molt estrany. Cada vegada que hi passava pel davant, hi havia una reproducció diferent. Tant hi podia estar jo, com les meves filles, com el reflex de la porta. Pot ser que sigui això? Una ràpida inspecció per l'estança i ja l'he identificat.
M'hi acosto, insegur i tremolós però encuriosit. Si, definitivament allò és el televisor. Com es deu engegar? Em ronda pel cap que havia de tenir alguna llumeta encesa. Els meus dit palpen, intentant trobar algun boto màgic que li doni vida. I zas!! Una llumeta vermella .
Però no es veu res. Les imatges van venint a batzegades. Un comandament. Mmmm... Qué collons deu ser això? Dos aparells petits descansen damunt la tauleta. Segur que deu ser això. I dono gràcies als constructors de comandaments dels televisors per posar-hi el nom. Perquè m'hi hagués pogut passar hores intentant esbrinar quin comandament comandava què.
Lo meu m'ha costat trobar el botonet d'encesa. Però ja se sap. A base d'anar provant..
Quina decepció!! No li he trobat cap gràcia. Un reflex somort m'ha fet anar canviant de canal amb igual resultat. L'he apagat.
Sense donar-me compte, anar rondant per la casa, m'he trobat davant la nevera, jugant amb les lletres imantades.
Serà que el meu subconscient m'està enviant alguna mena de missatge subliminal? Llavors m'he recordat dels llibres. Podia ser la solució..
Trobar els llibres m'ha portat una mica més de temps. Encara gràcies que no tinc masses coses per casa.Els he trobat sota una bona capa de pols i teranyines.
No ha estat gens fàcil llegir. Les lletres estaven massa quietes. Les últimes lletres que havia llegit eren més bellugadisses. Les lletres al xat tenen vida pròpia, i les línies es mouen a una velocitat moltes vegades vertiginosa.
Per intentar simular el moviment , he començat a moure el llibre amunt i avall. No només no he aconseguit llegir res, sinó que a més a més he agafat un rodament de cap que m'ha tombat al sofà.
Definitivament he de desengan-xat-me.
Una última mirada al ordinador abans de apagar-l'ho.
Però ai!!! Aquesta vegada el missatge “no es pot connectar amb el servidor” ha donat pas a la pàgina de inici del xat!
He decidit, per unanimitat amb mi mateix, que ja em desengan-xat-ré un altre dia.
Ja vinc!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Goosy |
pexi
Thursday, May 12th 2011, 8:49 PM
ets el que no hi ha, si tas passat saturan el xat.cat bertran del face am la cami i am mi, trapella, la tela el comendet segur que no te ni piles, la nevera la mirabes per haveren que picaves o per treure un del teus celebres entrecots, selecinats amorosament per tu, el llibres plens de pols i terenyines, no crec a casa mons pares n'hia quen hi son desde fa 40 any i no en tene, a mes crecque et un amant de la bona lectura, ara et dono la reo en que fot negre el ditxos missatget de "no pot troba el servido", pero ja tornem a ser aqui, osigui que a disfruta de la vida que coi.
|
|
anima |
BENVINGUT REI!!!!
Thursday, May 12th 2011, 5:27 PM
Ja et trobavem a faltar!!
Sabem q hi ha vida fora del xat, pero el xat dona tanta vida!!!!
Personetes darrera la pantalla q amb sort coneixem personalement i d´altres, q encara no hem coincidit mai.Pero disposem d´un espai comu en el qual ens interelacionem d´una manera amisotosa, a voltes amorosa, i fins i tot de manera enfadosa, algun cop.
Creem vincles q segurament van mes enlla de la pantalla. Deixeme´n anar les nostres inquietuds, angoixes,alegries,pors i esperançes, q conformen la nostra vida actual.Una terapia perfecta!!!!
Qui pensa en la tele????
UN PETO MOLT FORT, I TENDRE!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
