| |
Sobre el nick
 dijous 12/maig/2011 - 11:57  1567  3
Recordo que quan vaig decidir entrar a formar par de la comunitat xatera, el que vaig trobar més difícil va ser triar un nick.
Hauria pogut posar nom i cognoms, però no ho considerava un nick sinó senzillament el nom, i em va semblar que, ja que començava una mena d'aventura on coneixeria gent mitjançant un altre medi, i on a més podria gaudir de l'anonimat, ...doncs valia la pena batejar-me de nou.
El nom podia ser suggerent però no massa, no fos cas que induís a errors; podia ser divertit, però sense caure en la comicitat; podia ser críptic de manera que inclogués números que fessin referència a dates assenyalades, però sense que semblés el número secret del banc; podia fer-se amb combinacions de síl·labes, però sense que semblés la tarjeta de l'INSS, podia... etc.etc.
De fet podia ser tantes coses que em va costar posar ordre als meus pensaments, ...fins que vaig arribar a l'apartat personatges.
Ja està, ja ho tenia decidit, triaria un personatge. Però... quin? I torna a donar voltes i més voltes. Hi ha qui ho té claríssim, i es posa el nom d'algú a qui admira, ja sigui un personatge de ficció, un músic, un actor, un còmic, ...penso que és una sort tenir-ho tan clar.
I no sé com, finalment vaig arribar a la literatura: la literatura clàssica, no els grecs, sinó a Shakespeare.
El "Somni d'una nit d'estiu" és una comèdia exquisida on hi conviuen els quatre móns renaixentistes (la noblesa, la burgesia ciutadana, la classe menestral, i la fantasia/màgia), i a més amb final feliç de dobles noces. No us penseu que tinc gaire tendència a llegir Shakespeare, però aquesta sí, l'he llegida, l'he vist al teatre i també al cinema.
Així doncs vaig quedar-me amb el nom de Titània, que és la reina de les fades del bosc. Em va semblar que podia ser un nick amb certa força perquè era un personatge màgic i amb caràcter. Res, mira... que em va agradar, me'l vaig adjudicar i apa, a circular pel xat amb el nou nom. Ei, que tampoc és fàcil triar un nom que no estigui ja agafat.
Aviat vaig veure que havia triat un nom massa llarg, i que la tendència (de fet es fa gairebé amb tothom) és escurçar-los. Ai làs! tant de temps i esforços per triar un nom addient, i la Titània quan entra a les sales (sobretot a la general) acaba essent la Tit, Tita, Titan, Tània o fins i tot la Nia. Però si us he de dir la veritat, no m'importa gens, tot i que m'agrada més el nom sencer, podeu escurçar-me el nom per allà on us plagui que xerrarem igual, tot i que clar... no és el mateix Tita, que Tània.
A tothom, una abraçada!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
