| |
EL PATRIOTISME SERÀ SOCIAL O NO SERÀ O DE L’AUGMENT DELS SENSE LLAR A BARCELONA.
 dilluns 9/maig/2011 - 05:39  489  1
Dins del catalanisme polític conec molta gent d’esquerra sense cap mena de preocupació social. En general són persones a les que els pot l’estètica. Són independentistes perquè volen veure el seu país pintat als mapes del món i són progres perquè consideren que ser liberal o demòcrata cristià o conservador és poc guai.
A l’altra banda hi ha persones que tot i que ens definim com a liberals – o democratacristians o conservadors – la manera com viu la gent i, sobre tot, la manera com viu la gent més deixada de la mà de Déu i dels homes ens preocupa molt. Jo crec que l’essència del pujolisme fou aquesta: “Primer, les persones. I davant, les persones que no poden seguir.” Aquesta és la doctrina que jo he mamat, relligada pel fet de ser fill del Raval, un dels barris amb més persones marginades de Barcelona.
Crec que és poc discutible que l’estat del benestar a Catalunya bàsicament l’ha construït CiU. I també que, d’una manera paradòxica, els socialistes barcelonins han apostat més per les polítiques de disseny i de ciutat guai que no pas per fer polítiques socials. Podeu parlar amb els afectats del que han rebut dels governs dels uns i dels altres i entendreu què és i que no és sensibilitat social i que és i que no és progressisme de disseny.
No deixa de ser curiós que a Occident, en general, les grans reformes socials les han fet els partits de centre i de centre – dreta, mentre que les grans privatitzacions i desmantellaments dels estats de benestar les han fet els partits teòricament d’esquerres (jo crec que socialment era més progresista la política de Franco que la política del PSOE que justament ha anat retallant totes les concessions que Franco va fer, des de la seguretat social fins als arrendaments amb pròrroga forçosa passant per l’ensenyament obligatori; però no sé si es pot dir això ).
Llegeixo a l’Avui que les persones sense llar han crescut un 50% a Barcelona. Vivim en una situació social preocupant i no es veu el final del túnel. No es veu perquè, per tal de solucionar l’economia el primer que s’ha de fer és tornar els diners que es deuen i d’entrada això vol dir més aturats. A no ser que aconseguim exportar més, importar menys i consumir més productes propis. Però ara encara estem en la fase de deduir el dèficit i això vol dir retallades arreu i, per tant, més atur. Si no s’aconsegueix aviat pujar les exportacions sembla que la reculada social que farem pot ser molt important. Perquè la societat del benestar es nodreix d’excedents i plusvàlues i com menys excedents i plusvàlues hi hagin menys societat del benestar hi haurà ( i justament aquest mecanisme explica el perquè als països comunistes el que va socialitzar no va ser el benestar sinó la misèria; és senzill, per a repartir un pastís, primer hi ha d’haver pastís, si no hi ha pastís, el que es reparteix és fam ). No crec que el capitalisme sigui el sistema perfecte, però sí que és el més perfecte dels sistemes que ha existit fins ara, cosa que no vol dir que no calgui continuar reformant-lo per tal de perfectir-lo progressivament, tan com ha anat passat al llarg de la història.
Les administracions treballen – molt menys del que deurien, tal com jo ho veig – en favor de les persones que no poden seguir, però a casa nostra crec que cal destacar la feina incansable de les ONGs i de les parròquies. La gent pot criticar tant com vulgui l’esglèsia catòlica, el Vaticà, el Papa i Déu i sa mare però mai no sento que es reconegui la gran tasca social que es fa des de les parròquies barcelonines, una tasca social que qualsevol treballador social us dirà que és insubstituïble. Però els devoracapellans patris només parlen de la feina social de les parròquies per tal de criticar la cúria eclesiàstica – com si la cúria no tingués res a veure amb aquesta tasca social! – i això no va així. Just vol dir donar a cadascú el que li correspón i dins del quart món barceloní l’església catòlica té un paper molt meritori i de primer ordre. I consti que jo no sóc catòlic, però sí que sóc barceloní i m’estimo el país.
La comunitat de Sant Edigi ha publicat un llibret per les persones que viuen per sobta de l’umbral de la pobresa que es diu “On menjar, dormir i rentar-se” i resulta que els usuaris d’aquests serveis a Barcelona gira al voltant de 100.000 persones. I, al Principat, 1.000.000. Només la prioritat d’aquestes persones respecte dels excedents i plusvàlues generats pels catalans justifica tot el nostre nacionalisme econòmic. Hi ha un milió de catalans que viu a la misèria. I cent mil barcelonins. Una passada.
Les racions de menjar que es reparteixen a Barcelona – al voltant de 1.000 diàries – són absolutament insuficients per atendre la demanda que hi ha de menjar, igual que les 700 places que hi ha per dormir. Els espais de que disposen els miserables barcelonins per a rentar-se només són 10. Ja es veu que les nostres mancances socials envers els que no poden seguir són immenses. I ja es veu que si els catalans tinguèssim un veritable compromís social no permetrien que les coses continuessin d’aquesta manera en la que el 95% dels nostres pàries estan absolutament penjats.
Els dos sectors socials més perjudicats per aquesta situació són els ancians i els extrangers. Els ancians es troben, per una banda, amb una incapacitat física progresiva que els fa ser molt febles i, per una altra, molt sovint amb pensions que no arriben als 500 € mensuals quan una residència de les baratetes que tingui si fa no fa el que ells necessiten puja uns 2.500 €. Jo només dic una cosa: un país que no respecta els seus vells és un país de merda, vergonyòs. No hi ha civilització possible sense respecte als vells. I que els nostres vells no són respectats em sembla una evidència aclaparadora.
Pel que fa als extrangers una miqueta el mateix. Evidentment, en general, la seva capacitat física és superior als ancians, però la seva acceptació i integració social és menor. I no pot ser que cridem a gent de fora per tal de produir riquesa i que quan venen maldades ens en desentenguem. Aspiro a una Catalunya més justa i civilitzada que això. I val a dir que una Catalunya més justa i civilitzada també seria una Catalunya més intel.ligent perquè l’anorreament social d’aquestes persones produeix infinites factures socials. Penso que si fóssim millors persones amb ells el país hi sortirian guanyant. I molt.
El patriotisme serà social o no serà.
|
| |
sarralenc |
Molt ben dit, Persi!
Wednesday, May 11th 2011, 2:12 PM
Ens has dit unes quantes veritats que calia que algu les digues.
Totalment d'acord, sobretot lo de que els socialistes han fet, i fan molt MENYS que d'altres que no fan tant soroll i que NO SON socialistes;
(siguin catolics, jueus, musulmans, budiste, ateus, agnostics o el que sigui)pero que tenen mes cosciencia i respecte pels necessitats.
Excel-lent!
|
 |
|
Contactes
Registra´t
