| |
Cada dia pot sortir el sol,
 dimarts 3/maig/2011 - 01:52  1781  3
i a l'inrevés també pot passar.
Ahir que va ploure, no duia ni un paraigües com déu mana, ni anava prou abrigada, sort que després va sortir el sol i no vaig notar més aquestes mancances.
Avui quan m’he llevat, com que no he sentit el que deia l’home del temps, per no espifiar-la com ahir, li ho he preguntat a la meva parella i ell m’ha dit: “plourà al litoral”. Així doncs, m’he endut el paraigües gros i m’he posat una jaqueta negra de pell.
El sol ha lluït d’allò més radiant tot el matí, i quan he sortit de la feina cap a casa, com que feia vent, i jo... avui per adobar-ho portava faldilles, per estalviar-me de fer un numeret duia la jaqueta posada. Doncs res, que entre la calor, el paraigües de mànec, la bossa de mà (un dir, perquè la meva bossa de mà és com la de la Mary Poppins), i la bossa (una senyora bossa) de la compra... suada i cansada com estava, crec que he patit un atac d’aclaparament, ...vaja, ...“d’agobio” que sona més contundent.
Però quan ja era a prop de casa, sense saber ben bé en qui descarregar la meva ràbia, si en el marit o en l’home del temps, m’han passat dues coses que m’han canviat l’estat d’ànim.
Primer m’he topat amb un parell de nois que m’han deixat anar una floreta, i mira... de moment el meu ego ja s’ha “desagobiat”. Després he vist que el sol es tapava.
Quan portava una estona a casa, entre trons i pluja semblava que el món s’acabava. Jo sóc persona a qui el temps influeix en l’estat d’ànim, si el cel està núvol jo també tinc un núvol particular, i si fa sol m’encomano de la seva energia, però avui m’ha semblat bé que finalment plogués, perquè coi, ho esperava des del matí...
Ara que ja porta una estona fen-t’ho, penso però que ja podria parar, ja fa massa que dura i això no sé jo... Bé, vaja, no fos cas que tanta pluja no fos bona per al Barça.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
