| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tineitor
|
|
| |
El tap i la mare que el va parir!
 dilluns 2/maig/2011 - 07:22  1250  4
Algú va dir un dia que qui no té cap ha de tenir cames. I jo avui penso: qui no té cap ha de tenir un bon parell de braços, per no dir directament un bon parell de collons (o d'ovaris, perdó pels del llenguatge sexista). Perquè veig l'ampolla i em cago en tot plegat. Sort que, almenys, el vi és boníssim.
Sempre m'ha agradat veure'n. Però últimament he passat d'aficionat a obsés. De l'ampolleta del supermercat a la de la botiga especialitzada. De qualificar-los per blancs, rosats o negres a descriure'ls per marques i denominacions d'origen. De fotre'ls a qualsevol armari de casa a comprar-me una nevereta per vins. I, per desgràcia de la meva economia i crits de la meva dona, de comprar vi a 3 eurets a gastar-me'n més de vint en alguns tresors. Crits que, per cert, li vento a la cara quan es desfà amb elogis degustant-ne algun d'especial.
Per això el dia que la Raquel em va dir d'anar a la platja, a l'apartament dels seus pares per passar-hi el cap de setmana, vaig decidir gastar-me els quartos. S'ha de quedar bé, i més amb els sogres.
Així que ens hi hem presentat. Tot era perfecte: el vinet, un bon sopar, una nit gens calorosa i bona companyia. Tot perfecte? No! Amb tota la cagarel·la ha resultat que no hi havia cap llevataps a la casa.
He proposat d'anar a algun 'tenderete' a comprar-ne un, però el sogre m'ha aturat perquè havia recordat que en tenia un al cotxe. I així ha estat com se m'ha presentat... amb una navalla suïssa! Un estri d'aquells tant fantàstic que fa molt de tot i poc de res.
El cas és que he muntat el filaberquí i he començat a travessar el tap. Però un cop arribats fins baix de tot, el suro no sortia. També ho ha provat el sogre, la sogra i la dona. Res. De cop al pare de la Raquel diu: “Ja està, enfonsem el tap i llestos”. Era possible el que acabava de sentir? Una mica més i li foto l'ampolla per barret!
El tap no volia sortir, així que he hagut d'agafar el toro per les banyes: l'ampolla a la mà dreta, el llevataps a l'esquerra, i estira que estiraràs. Aquell suro no sortia. Tenia la cara tan vermella que una mica més i rebento. El sogre se'm mirava escèptic, la dona picava de mans, com si fóssim al camp del Barça. I l'últim que em faltava era la meva sogra agafant la càmera Sony digital i fent fotos. Fins que “plop!”, ha acabat cedint. Però amb conseqüències.
Els braços em foten un mal de por, he trencat un vas amb el retrocés de l'ampolla i se'm veu a una foto on estic a punt d'explotar. Una foto que, si no arribo a amenaçar amb el divorci, ja tindríeu penjada al Feisbuc de la sogra.
Menys mal que el vi, en efecte, està de collons.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
