|
EN JOSEP MARIA INTENTA CREMAR LA SAGRADA FAMÍLIA.
diumenge 1/maig/2011 - 06:45 502 0
Suposo que a Occident deuen haver-hi ciutats amb una tradició de cremar esglésies tant important com Barcelona, però no crec que n’hi hagi gaires. Aquí l’anticlericalisme agafà una embranzida violenta i agressiva que feu que cremar esglésies esdevingués com una mena de trofeu de caça pels devoracapellans, que van fer en molts casos unes destroces irreparables i imperdonables des d’un punt de vista exclusivament artístic.
Vet aquí, però, que quan pensàvem que aquesta situació ja havia estat superada, quan pensàvem que mai més no ens trobaríem amb una església derovada per les flames, un diumenge els mitjans ens informen que el senyor Josep Maria, de 65 anys, parroquià habitual dels serveis socials del temple, amb antecedents per furt, va calar foc a la sagristia i, una miqueta més i a tot el temple.
Si hagués estat de guàrdia potser hagués conegut el senyor Josep Maria però no és el cas. I imagino les atenuants o eximents que hagués utilitzat a les qualificacions del cas. Alienació mental transitòria o permanent i a còrrer. Suposo que el fiscal intentarà demostrar que es tracta d’una actuació dolosa ( que l’incedi va estar causat per una persona plenament conscient del que feia amb l’ànim de fer mal ) i que entre aquests dos pols es dirimirà tot el procediment malgrat que he llegit que l’inculpat nega ser l’autor dels fets ( però es veu que el van trobar a un lloc i amb uns estris que pràcticament l’inculpen ).
El que no entenc – perquè persones agressives, sonades, ressentides amb la vida o amb afany de notorietat – és com és possible que la Basílica de la Sagrada Família pot estar tant poc vigilada. Tant poc vigilada com per a que una persona hi provoqui un incendi i deixi la sagristia socarrimada. El rector de la Parròquia, Joan Rigol i Jordi Hereu m’haurien d’explicar com és possible que remenèssim el cel i la terra per tal que l’AVE que ha de passar per sota no enderroqués el temple i un diumenge qualsevol, un Josep Maria qualsevol, gairebé l’incendia sense despentinar-se. No ho entenc
|