| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CREMEN UNA CASA D’OKUPES A LA BARCELONETA
 divendres 29/abril/2011 - 05:38  728  8
Veig a la televisió que han incendiat una casa okupada a la Barceloneta. En el tema de les okupacions la veritat és que tinc una postura contradictòria. D’una banda hi ha el dret a la propietat, d’altre l’ús social de la propietat i finalment l’us que els okupes fan d’aquella propietat que no és seva.
Jo sóc un partidari aferrissat del dret a la propietat. Penso que, en general, la nostra llibertat és proporcional a les propietats que tenim. Així, una persona que no te res no és lliure i una persona que te molt, és molt lliure ( no parlo de llibertat espiritual, perquè més aviat sóc poc espiritual, jo; un materialista de dretes, si voleu ). Així, sempre he entès que una política progressista no havia d’anar en contra del dret a la propieat sinó que l’havia d’escampar. A les repúbliques socialistes no hi havia llibertat, entre d’altres coses, perquè tot pertanyia a l’estat, és a dir, al partit. La nostra casa és el nostre castell i, per tant, penso que una política progressista hauria de voler que tohom tingués llur
casa. Un reducte de llibertat gairebé absoluta.
Ara bé: és socialment tolerable que hi hagi unes propietats de les que no se’n fa cap mena d’ús mentre que a la mateixa ciutat hi ha necessitats d’habitatge? Nosaltres trobaríem correcte una ciutat on tots els edificis pertanyèssin a una persona que els tinguès desocupats, mentre la resta de la població ha de viure al carrer? Val a dir que per a resoldre aquestes situacions la Llei de l’Habitatge fixa el procès d’expropiació. Per tant, hi ha una via legal per la qual les administracions poden expropiar una propietat quan consideren que se’n fa un ús asocial o quan, simplement, consideren que se’n pot fer un un ús social millor del que se’n fa. Els partidaris extremistes de la propietat privada estan en contra el dret d’expropiació de les administracions. Jo hi estic a favor.
Fins aquí el que planteja la llei i amb el que jo hi estic d’acord. Però el que ens planteja la realitat social és més complexe. La realitat social ens planteja d’una banda gent amb una precarietat econòmica tal que pràcticament es veu obligada a fer vida al carrer ( jo vaig portar el cas d’una noia que amb el seu fill anaven a passar les nits a un pis desocupat perquè no tenen on anar ) i d’altra hi ha els okupes, que són un moviment social alternatiu potent i fortament ideologitzat que ha fet de l’ocupació de les cases buides la seva raó de ser i que hi munten activitats de tota mena.
Penso que ens hem de fer vàries preguntes: quin dret és més important el de la propietat o el de que una persona que no té mitjans ocupi un habitatge desocupat? I, també, quin dret és més important el dret de propietat o el d’un grup de persones a muntar a un edifici desocupat activitats de tota mena?
La contestació a la segona pregunta per a mi és senzilla: el dret a la propietat, ja que el muntar activitats de tota mena no s’ha de considerar cap necessitat social i, a més, es poden realitzar per vies perfectament legals. Penso que els okupes no volen fer les coses que fan legalment simplement per un problema d’estètica. I penso a la societat ha de prevaldre el dret a la propietat a l’estètica.
El tema de la meva clienta i el seu fill que es refugiaven – més que no pas ocupaven – un pis buit, entenc que és diferent. En aquest cas sí que es pot parlar d’una necessitat social de primer ordre i penso que, individualment, tothom decantaria la balança a favor de la seva mare i la seva criatura.
Aquí el problema està, crec, en què passaria si es permetés aquestes ocupacions i, per tant, la situació es generalitzès. Nosaltres, que hem estat d’acord en que s’ocupés el pis buit per una mare i el seu fill, com reaccionaríem quan una altre mare i el seu fill – o qualsevol altra persona realment necessitada – ocupés, posem per cas, la nostra segona residència. Seria evident que ells la necessiten més que nosaltres, però no crec que això ens acabés de convèncer i crec que fins i tot els més progres invocarien vehementment el dret a la propietat privada, tot i que la major part del temps estigui desocupada. O no?
Les persones que ocupaven els edificis del carrer Berenguer Mallol de la Barceloneta no pertanyien a la vanguàrdia ideològica de la nostra societat, sinó que eren individus deixats de la mà de Déu i dels homes a qui no defensa ningú. Així com des de l’Associació de Veïns de l’Òstia (sic) es defensa la Universitat Pirata de la Barceloneta de l’edifici “mil habitatges”, als desgraciats del carrer Berenguer Mallol no els ha defensat ningú. Potser perquè feien mala olor. Potser perquè no votaven ni a IC. Es diu – i jo no en tinc ni idea de si és cert o no – que aquest incendi fou provocat. Als pàries de la terra em temo que mai no els ha defensat ningú.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Lileta
Friday, April 29th 2011, 8:11 PM
no crec que es tracti de necessitar un iot, una segona residència, un pis de 300 metres, una tele o el que sigui, sinó que una persona ha de tenir el dret a fer diners el que li sembli ( dins del marc legal ) i és evident que no tots sentim que tenim les mateixes necessitats ni gustos.
Tant respectable és voler tenir una segona residència com no, voler tenir un iot com no, voler anar a sopar a un restaurant de luxe com no. Per què hauria d'estar malament tot això si hom ha guanyat legítimament els diners?
D'altra banda el consum genera ocupació i el no consum genera atur i, de moment, el socialisme real ha generat ruina. O sigui que predicar contra el consum de moment és predicar a favor de l'atur i de moment, que jo sàpigui, no hi ha cap alternativa a aquest sistema.
Crec
|
|
lileta |
Capgros (2a resposta)
Friday, April 29th 2011, 6:00 PM
I pq necessitem un iot? i pq necessitem una casa de 300m2?? i un refugi per anar a esquiar? etc etc etc
Es clar...ara resulta q qui es pobra és pq el qui es ric s'ho guanya treballant molt i molt,oi? vull dir...q els qui precisament tenen segones i terceres residencies, iots, apartaments, 5 cotxes, etc etc etc...ho han guanyat de la seva suor,oi?? va home va!!
Pel q escrius...entenc q tu ets d'aquest grup. Aixi que deixem recomanar-te una coseta: un any, si pots,no marxis de vacances o agafat un temps a la feina. Informa't bé de les ONG o alguna associació semblant. I dedica aquell temps a cooperarhi. No cal anar gaire lluny, no cal fer un viatge a l'africa o algun pais del 3r món per veure segons quina realitat. Aqui Catalunya també ho podras veure... Quan ho hagis fet, i vegis el que veuras, i sentis el que sentiras, escriu un blog aqui al xat. Les teves paraules seran ben diferents a les que dius ara. T'asseguro q les paraules: iot, segona residencia, esquiar, refugi de luxe, cases i pisos de 300m2, etc etc etc no hi sortiran ;)
|
|
Capgros |
Tu sabràs, lileta...
Friday, April 29th 2011, 1:19 PM
...perque tens segona residencia.
Imagino que perque tens pasta per pagar-te-la.
El que no se es que te a vure que algu tingui, segones i terceres residencies amb que hi hagi gent al carrer.
Es que, si tens el iot a un port de la Costa, no necessites una caseta?
I al hivern per anar a esquiar, ben be que et cal un refugiet per no haver de compartir hotel amb tota la xusma cridanera.
Posats a questionar, tambe podriem dir perque hi ha parelles que viuen en cases de 300 m2.
I perque hi ha gent que es paga Mutues mediques que en menys de dues setamanes et diagnostiquen i t'operen, mentre hi ha gent que es passa dos anys esperant una operació.
La resposta es clara, uns tenen pasta i altres no.
Doncs si els que no en tenen es posen a pencar í estalviar de debó, es possible que, si els seus fills fan igual, els seus nets ja tinguin un patrimoni guapet.
Mira que senzill
|
|
lileta |
tema llarg i estupendu...
Friday, April 29th 2011, 6:22 AM
Després de llegir atentament el teu blog (q per cert...deu ni do lo llarg! ;) ) Voldria contestar-te moltes coses, suposu perque a mida que anava llegint potser comentaria quelcom, i a la vegada em saturo i no se ben bé com fer-ho.
Entenc el q dius Persi; i si, tens rao, el cas de la teva clienta i el seu fill, jo potser no el consideraria okupació sinó com bé has dit...refugi. Esta clar q aquesta mare feia el q fos perque el seu fill estigues en un lloc, si més no, una mica més segur.
I també entenc q costi d'entendre pq una colla de joves (dic joves, pq generalment ho són) okupen cases. Penso q aixi com es classifiquen moltes coses, els joves okupes també es poden classificar. Per desgràcia, em de distingir-ne dos grups: aquells q com bé dius són deixats de la mà de deu, q fan pudor, q fan els q els rota alla on volen, q probablement no són ni del nostre poble o ciutat, ....(i per aixo deia per desgracia, perque potser son els que donen mala imatge); i després hi ha aquells joves, q si...amb una estetica "hippie" (per etiketar-ho d'alguna manera ja q la societat d'avui dia només enten les coses si s'etiketen), q formen part del nostre poble o ciutat, i q volen involucrar-se amb el barri aportant el seu granet. Pq okupen per involucrar-se? perque creuen en els espais lliberats, perque no creuen en els edificis abandonats on es podrien fer mil coses i ara el seu propietari o qui sigui, esta deixant q caigui a trossos. Q hi fan? ho pinten, ho netegen, si poden arreglar alguna coseta ho fan, i a part de repartir-se tasques, decideixen quines activitats podrien oferir als veïns. En el meu poble, fins fa uns mesos teniem una casa ocupada al barri antic. Una casa que els ocupes van pintar la façana, van arreglar-la per dins, i veient q arribava l'estiu varen proposar tallers per a nens/es. I...sisi! els tallers van anar estupendus! les families estaven contentissimes q alla al barri hi hagues aquesta proposta. Mes endavant...i veient com havia funcionat de bé, l'associacio de veins mateix, els va demanar q ajudessin a muntar amb ells la festa major. I sips, una de les nits de festa major, va ser totalment gestionada per ells (no cal dir, q va ser tot un exit de nit!).
Llàstima però...q gent com els propietaris, ajuntament,o ki sigui, aquestes coses no les entenen... Resultat?? Casa desocupada, casa q s'esta caient a trossos altre vegada, casa q tenia un ús = casa abandonada.
Amsss...i potser no ens hauriem de questionar tan què passaria si "okupessin" la segona residència (de qui en te!), sino que jo em preguntaria...pq tenim segones residencies i permetem q hi hagi gent al carrer???
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
