“L´amor fa fer els ulls grossos”.... Quina frase tan preciosa Joan...
L’amor és ansiós, com reflexa aquest breu diàleg, l’ànsia per posseir allò que ja tens por a perdre inclús abans de tenir-ho.
Però tota espera és suportable quan la recompensa és dolça.
Deixant de banda la part romàntica, i centrant-me en la teva acurada percepció del temps... jeje, si ell hagués arribat tard no n’estic segura que ella hagués respòs igual; segurament els seus “morritos” arribarien a l’altra banda del carrer, perquè enganyar-nos! Jajajajaja.
El breu diàleg es centra en la vesant emocional, molt tendre la veritat. L´amor fa fer els ulls grossos, però fins ara res no dura per sempre.
Aquí s´evita la vesant real: ella va arribar tard!
Si s´hagués tractat d´agafar un avió, què? El manso ja estava sol a l´altra punta del món, situació perillosa... o potser es va quedar esperant a l´aeroport, amb una possible emprenyamenta... o potser era tan bona persona i amb tants calers qie li va dir: "per a mi sempre arribaràs tard... perquè sempre voldré que arribis abans..."
Si hagués passat al revés... QUÈ? no sabem si hauria estat el mateix.
En fi, una abraçada als dos enamorats de part meva.
Joan
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't