| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Apatia
 dimarts 26/abril/2011 - 04:19  1739  13
Va mirar l’armari i va anar buidant en una pila sobre el marbre totes les pastilles que li quedaven.
Feia mesos que les prenia.
Un matí de novembre es va llevar pensant que no podia més amb aquell neguit, amb aquell desassoseg que no la deixava respirar. I va fer cas als que l’envoltaven, va anar al metge, va sortir amb una llarga recepta electrònica que a la farmàcia va canviar per medicaments....
La pastilla del matins, la que la faria estar un xic més relaxada i positiva, la pastilla del migdia (només mitja) per si tenia angoixa o li apareixien aquells tremolors i les dues pastilles de la nit per poder dormir.
Llavors van venir mesos de cansament, de dolors musculars, de falta de força per viure, que ningú entenia, perquè el dolor i el cansament no es mesuren com la febre o la tensió arterial. Va aprendre a no molestar, a no queixar-se a fer veure que tot anava bé.
Ara uns mesos després nota el canvi, la persona vital i emotiva se n’ha anat, queda dins d’ella un ésser apàtic, que no riu, tampoc plora, no sent tremolors ni angoixes, queda el dolor i el cansament amb el que ha après a conviure i de fet no sent... Només tristor i enyora el que era, malgrat tot.
Continua sense dormir, les nits esdevenen una rere l’altre i comencen amb la única esperança de que s’acabin, que el despertador marqui les 7 i s’hagi de llevar.
No ha descuidat cap de les seves obligacions, no s’ho pot permetre, ningú ha de saber que passa. A la feina fingeix, desprén la mateixa força i entusiasme fictici i quan surt als vespres i enfila el carreró fosc on hi te el cotxe aparcat ploraria, però no pot, ja no en sap.
Algun dia evocant algun record li ha rodolat alguna llagrima galta avall, però sense ser un plor dels que alliberen, només un intent curt i trist d'expresar una emoció.
Ha deixat de banda tot el que la feia viure els dies il•lusionada, s’ha allunyat dels amics, dels llibres, dels fulls per escriure, fins i tot fa mesos que no trepitja la sorra ni respira l’aire del mar.
Fins i tot enganya als més propers, de fet pensa que ja els hi va bé, els diu que està bé mentre deixa que aquest ésser apàtic visqui la seva vida. Però ells la creuen perquè ara ja no molesta, no te angoixes, no, tampoc està neguitosa i enfadada, trista o alegre. Molesta poc, fa el que ha de fer i només ella es troba a faltar, els altres prefereixen a l’apàtica que s’ha instal•lat dins el seu cos.
I ara què? es pregunta, mirant les pastilles. Pren la dels matins, se la posa a la boca i l’engoleix amb un glop d’aigua, un dia més.....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cebeta |
POTSER...
Tuesday, April 26th 2011, 8:51 AM
...plantejar-se deixar d´engolir pastilles...potser.
Ajuden d´entrada,sí,però quan es segueix sense dormir i amb una apatia tan gran,no poden ser beneficioses.
Potser,(sempre potser),un dia sortirà una passió per qualsevol cosa,per petita que sigui,o un objectiu,que farà caducar totes les pastilles(fins i tot podria ser una maquineta de sudokus electrònica,ja veus...)
De vegades passa.
Perquè no aviat?
Una forta abraçada,L.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
