| |
16 D’ABRIL DEL 2011: DUES MANIFESTACIONS A LA CIUTAT DE VALÈNCIA - II
 dijous 21/abril/2011 - 04:40  898  2
No és lògic que després de fer un dinar com Déu mana, amb tots els imperatius categòrics divins, una persona, quan hauria d’anar a fer la digestió acompanyat per una fembra pacient i tendra, se’l convoqui a una manifestació per a salvar la pàtria. Una cosa és que aquestes extravagàncies les facin els països germànics o els eslaus que estan tocats del bolet, però aquestes coses a la Mediterrània no s’havien vist mai. Jo d’això en dic decadència de la raça. Si no sabem quines són les nostres prioritats com podrem mai tirar el país endavant? I després d’un àpat diví què hi pot haver de més important que una migdiada divina? I què pot haver-hi més contrari a una migdiada divina que esdevenir un granet entre una multitud eixordadora, balladora i reivindicativa?
Em faig cridar un taxi al restaurant i arribem en un tres i no res fins a les imponents Torres de Quart – aquestes torres i les de Serrans ens donen una idea claríssima de la força de la València medieval, totalment equiparable a la de la València contemporània-La manifestació comença allà però jo he quedat amb una colla d’amics al centre de Beneficiència del carrer Corona que està al costat, tot i que com que el meu sentit de la desorientació és important trigo una mica a trobar-ho.
Arribo un quart d’hora tard a la Beneficiència i m’hi esperen una colla de vuit persones. N’hi ha de valencianes, d’illenques i de principatines. Són bona gent i no em recriminen que faci tard. Baixem a les Torres de Quart i ens incorporem a la manifestació. Demà els diaris diran que hi ha entre 80.000 i 100.000 persones, moltíssima gent a València.
Al capdavant de la manifestació hi ha l’Eliseu Climent. L’acompanyen, entre d’altres, l’Antoni Vives en representació de CiU, en Joan Ridau en representació d’ERC i en Josep-Maria Álvarez en representació de l’UGT. Més endarrera veig en Joan F. Mira, en Joel Joan i en Josep-Lluis Carod-Rovira. Deuen haver-hi una majoria de dirigents i d’intel.lectuals valencians però jo no els conec per a vergonya meva.
Penso que hi hauria d’haver hagut un lideratge valencià més manifest i que els dirigents principatins i illencs haurien d’haver quedat a segona línea. La capçalera de la manifestació crec que hauria d’haver estat exclusivament per a polítics i intel.lectuals valencians i en aquest sentit senzillament no entenc perquè l’Alfons López-Tena no hi era. No ho entenc. Com tampoc no entenc que hagi cantat al final de la manifestació hagi estat en Lluís Llach i no un o uns quants cantants valencians. Des de Raimon fins Obrint Pas passant per Al Tall i les mil i una bandes valencianes tenien moltíssimes possibilitats.
També trobo penosa la representació de CiU i no perquè l’Antoni Vives no em sembli una persona molt vàlida sinó perquè el seu pes polític és poc i menguant i es poc conegut. Si realment els de CiU ens prenguessim seriosament el País Valencià Jordi Pujol o Oriol Pujol haurien d’haver estat a la manifestació. Però la política de CiU al País Valencià – que fins ara ha estat un fracàs absolut – ha consistit justament en no fer acte de presència a la política valenciana, a ajudar als catalanistes valencians d’amagat. I ha estat un gran error perquè hi ha zones de València com Castelló on CiU podria treure uns bons resultats i des d’allà s’hagués pogut anar expandint a la resta del país. Aquesta feina encara està tota per fer i com més temps passa, més passa que la gent que ens votaria a nosaltres vota al PP.
La gent d’ERC i ERPV tenen el mal gust de transformar una manifestació de país, de nació en una manifestació de partit. Suposo que volen ensenyar les fotos al Principat i demostrar que ells són els únic país d’àmbit nacional català. Molt bé, els felicito per això. I en aquest sentit ja fa anys que predico que CiU hauria de seguir el seu exemple i presentar-se a les Illes i a València. Però això és una cosa i una altra és oblidar les nostres banderes i abanderar-se amb les banderes del partit. Penso que no tocava.
En realitat l’esquerra catalanista valenciana és una olla de grills. ERC-ERPV no ha aconseguit aglutinar-la i el resultat és que partits polítics que pràcticament tenen la mateixa ideologia competeixen pel mateix vot. En realitat jo sóc partidari de que hi hagi un PSC independent del PSOE i que integri a tots els partits de l’esquerra catalanista d’arreu de Catalunya ( és a dir, País Valencià i Illes incloses ). Jo crec que aquesta és la solució definitiva al problema: un partit fort social-demòcrata, catalanista i sobirà. Però, ja dic, ara mateix a València el que hi ha són quatre grupuscles que competeixen pel vot catalanista i un PSPV-PSOE que juga a fer la puta i la Ramoneta. Uns blavers que des de González Lizondo no donen peu amb bola ( i no és que amb ells l’ensopeguèssin gaire, però vaja...) i un PP que davant de tot d’aquest desori es fot un tip de guanyar eleccions i de riure malgrat les corrupteles, les corrupcions i les imputacions i pensa que els seus adversaris són tant desorganitzats, van tant cada un a la seva bola que d’aquí a cent o doscents anys encara continuaran ells per majoria absoluta. I podria ser.
Els crits independentistes a la manifestació són un altre error. La manifestació s’ha convocat per tal que TV3 es pugui continuar veient al País Valencià i no pas a favor de l’independència de Catalunya. En primer lloc, per tant, és bo que les manifestacions serveixin per a la finalitat per a la que es convoquen i no per a una altra cosa que, a més, en aquests moments – i més a València, on el PP governa i sembla que governarà amb majoria absoluta – és un brindis al sol la mar de idiota. Però és que, a més, en una ciutat de les característiques electorals de València, on en el seu himne regional es canten les glòries d’Espanya, reclamar a crits un trencament és no tenir ni tàctica, ni estratègia, ni pesquis, ni res. Tant a València, com al Principat, com a les Illes cal construir un catalanisme no independentista però sobirà previ a un catalanisme independentista. Fer crits independentistes a València és posar pals a les rodes per a l’avenç del catalanisme i simplement del valencianisme. És refermar-se en una voluntat minoritària i elitista que cap partit no pot tenir en una democràcia contemporània. Els que els fan no aspiren a governar sinó a ser polítics de saló.
A banda de crits independentistes, de suport a TV3 i de demandes de dimisió contra Francisco Camps – un altre error: com esperen que rectifiqui si aquesta gent li fa veure pel dret i pel revés que no el votarà mai i per què no prenen en consideració que aquest senyor és a punt de traure una nova majoria absoluta a les Corts Valencianes i, per tant, que més val no estar fatal amb ell – acompanya la manifestació una sarabanda de Maria Santíssima. No sé si és una banda o què és però semblen uns grallers. Uns grallers o mil grallers. I foten un soroll que fa tremolar les orelles. Penso que no és seriós això, que pot ser sí que cal una música marxosa per acompanyar la manifestació però que ens hagués servit una marxa suau de Mozart, Beethoven o fins i tot Wagner (les marxes turques dels dos primers o la de Tanhauser del tercer ) o Grieg. No sé a sant de què venien les estridències, la veritat. No saben aquesta gent que, al pas que anem, això de l’alliberament nacional va per llarg i que s’acabaran destroçant els tímpans? I no saben que la sanitat d’arreu de Catalunya està anorèxica? No fotem!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
