|
quan un arbre es podreix......
dissabte 16/abril/2011 - 03:43 1130 2
tot esser viu te un cicle de la vida neix,creix i mort. Son evolucons del mon sense marxa enrera, jo ja feia temps que era un arbre ja podrit i sense res fins que un dia de tempesta em va caure un llamp i vaig morir, pero jo en aquesta vida havia deixat fruits amb els secrets de la vida, per aixi quan creixin mica mica , vagin seguint el nou cami, tard o d'hora les petites llavors que vaig imprengar pel terra , tornaran a donar fruits i aliment a mes gent, alguns es resguardaran quan ploguin, altres gravaran que van estar de pas, pero sempre se que tindre al meu costat un Atlas, que sostobi les meves penes i melancolia, esperara en aquest llarg trajecte, fins que algu l'ajudi a sortir d'aquest infern de voler curar el mon, sempre m'extingire, em renovare, pero mai olvidare el que vaig sentir per tots aquestos amors, nomes espero que les meves tasques com a ser que van estimar, facin regalimar sempre l'esperit de la fortalesa incesant, deixant pas aixi , per fi, un nou desti
|