per què ens entestem a començar relacions complicades quan sabem perfectament que no sortiran bé?... per què ens enganyem a nosaltres mateixos amb l’esperança que a nosaltres no ens passarà?... per què quan ja hi hem caigut no podem parar-ho? o si que podem però no volem? ... per què ho fem? per què som tan irracionals i fem tantes estupideses? .... massa preguntes... si si... ja sé....
perquè per molt complicada que sigui la relació, pot tenir un final feliç. Si saps que serà una relació complicada, gaudeix-la pensant que potser aquell és l'últim dia de la relació i donant gràcies. Si pretens convertir-la en una relació "normal", et frustraràs i quan acabi no te'n quedarà res.
feu i us feu massa preguntes?
escoltar-vos amb deteniment!?, entre això i mirar-vos al mirall no us queda temps per trobar res d'interessant.
La lógica diu que el més provable és equivocar-se i que quant més la caguem més a prop estem d'encertar-la.
Vinga noies!! que avui hi ha partit, si no encara us faria un cop de mà.
ai tinta... jo si que vull algo fàcil, planer, senzill... bé algo normal... de fet els nostres interiors ens avisen amb petites senyals de: ep... compte!!! però res... no els fem cas... i pam... fruit de l'encegament dels moments... suposo que serà qüestió d'escoltar-nos més i tenir paciència... com diu la tinta.. oi ? petons a les dues
és que tots som una mica iguals! Tenim anhels similars, cometem errors semblants. La pregunta és, si això és així, perquè ens costa tant entendre'ns entre nosaltres? Què esperem de les relacions? Potser es tracta d'ajustar una miqueta l'imaginari romàntic, i acceptar les realitats variades que ens oferim els uns als altres. Potser es tracta de no córrer tant, de tenir paciència i escoltar amb deteniment, una i una altra vegada, i també mostrar-nos. És un procés de risc. Va a temporades...
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't