| |
L'olla de les pors... (CONTE PEL MEU NEN II)
 diumenge 11/maig/2008 - 03:56  785  4
Al centre d'hospitalet vivia una familia humil, la mare era peixetera i el pare metalurgic, treballava fent peçes pels cotxes, pero la feina no anava massa bé.
La mare tenia molta por a no poder pagar l'escola dels nens, a no tenir menjar i a que els seus fills no poguessin estudiar all+o que volien.
Aixi que una nit de llagrimes ofegades sota el coixí, la mare s'aixecà i va recordar que no havia fet el dinar per l'endemà, allà a la cuina li caigueren les pors dins la sopa de
Galets!, a l'endemà el martí i la Marta en arrivar de l'escola van dinar una sopa de galets calentona ben bona!.
Però a la tarde a l'hora del Pati, el martí tenia por de tirar un penalti al partit i la Marta s'assegué en un racó de pati a llegir, sense saver perque duia una llibreta i un boli, i cada cop que se li acostava algú escribia el que diria, en poc temps la gent la va deixar estar li deien la muda perque ja no s'atrevia a parlar.
Un dia un nen rodonet al que li deien el boliche perque era grassonet va asseure's al seu costat, i li pregunta que li agradava fer, ella li respongué per escrit una i una altra vegada fins que li va dir:vols la meitat del meu entrepá es de nocilla, i ella va escriure sip. pero el que la marta no savia era que la mare del boliche li havia caigut a l'entrepa tota la confiança que tenia en el seu fill, aleshores van somriure's i ella va dir,
aix ! moltissimes gracies que bo! lin puc donar una miqueta al meu germa? i el boli va dir i tant!, i el martí tambe em va menjar, des d'aleshores la marta prepara esmorzar per tots entrepans de nocilla amb la confiança que sortirem endavant!
que vols un tu carinyu,
no mama yo vull un bibi,
una abracada!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
