| |
El visitant cap.3
 dijous 14/abril/2011 - 02:28  1080  0
El gall crida a l’alba i les gallines li responen impacients. El corral no queda lluny de l’habitació que Flora comparteix amb la seva germana petita. Es desperta amb un fort dolor al cap. No recorda haver-se estirat al llit ni haver-se posat la camisa de dormir. No recorda res del trajecte de retorn a casa, només té clar que havia acompanyat al soldat fins a la posada.
La Margarida ja no hi és. El seu llit està desfet i la roba tirada de mala manera per terra. La Flora es vesteix i recull el que la seva germaneta ha deixat escampat. Aquell dolor li batega insuportable i li enterboleix la visió. En més d’una ocasió s’ha hagut de recolzar a la paret perquè pensava que cauria. El món li dóna voltes i té l’estranya sensació que quelcom dins seu ha canviat.
A baix a la cuina no hi ha ningú. És diumenge i la seva mare i la seva germana han sortit d’hora de casa per anar al mercat abans de missa de vuit. Flora esmorza i es muda. Si es dóna pressa encara arribaria a temps abans no comencés.
Corra aixecant la pols dels carrers desèrtics del poble. No se sent ni una ànima, tothom ja deu ser dins de l’església ansiosos que mossèn Roc comenci el discurs. Fins i tot les menys creients aquell dia s’han afanyat per no fer tard. Sona la vuitena campanada quan la Flora entra dins el temple.
Silenci.
No hi ha ningú assegut als bancs de fusta. Ni tant sols el capellà és a l’altar. Només les espelmes enceses, el vi a la copa i el pa denoten que allí hi ha hagut vestigis de vida. Fins i tot el piano està destapat i apunt per ser tocat. Tot està preparat com sempre però hi falta la gent.
La Flora, desconcertada surt al carrer i crida demanant si hi ha algú. La seva ment juvenil teixeix estranyes teories conspiratòries i derrotistes. Té por de ser víctima d’alguna broma pesada i encara tem més que la gent s’hagi oblidat d’ella. Torna a cridar mentre corra per la plaça del mercat. Allà també tot és a lloc. Els carros carregats, les parades muntades...però tampoc hi ha gent.
Plora desconsolada. No entén res. Pensa que encara està somiant i que d’un moment a un altre es despertarà al seu llit. Quan es disposa a torna a casa seva veu el soldat palplantat al centre de la plaça. L’home se l’està mirant somrient. No hi ha alegria en aquella cara, és burla.
- Bon dia Flora – aquella veu profunda la fa estremir tota – No sé si felicitar-te o compadir-te, però has tingut l’honor de ser l’escollida.
La noia es queda rígida. No se sent afortunada. Vol que tot torni a ser com abans
- Només et dono un consell. Vigila molt el que tems.
Amb aquelles paraules l’estrany visitant abandona la plaça i deixa a la Flora sola...tota sola, no hi ha ningú més que ella al poble...ella i el soldat. Justament el que havia temut la nit passada...
|
Contactes
Registra´t
