| |
DUES HORES EN BARCA: DE TARRAGONA AL CAP DE SALOU - I
 dimarts 12/abril/2011 - 08:20  480  1
No sé on he llegit que les tres coordenades que expliquen l’èxit de la Tarragona antiga són la mar, la desembocadura del riu Francolí i el fet que la ciutat antiga se situés damunt d’un turó que la protegia de les invasions per totes bandes.
D’aquestes tres coordenades em fa l’efecte que l’única que continua sent vigent al cent per cent és la marítima. És evident que amb l’enderrocament de les muralles Tarragona es va eixamplar pel camp i que des de llavors – i abans i tot – ja se situava arran de mar. Potser poso la pota però jo diria que en l’abastiment d’aigua de la ciutat de Tarragona el Francolí juga un paper molt secundari. I és que una cosa era abastir a quatre gats – que era el que eren en definitiva tant els indígenes com els romans – i una altra abastir la gran urbs que avui és Tarraco.
La mar Mediterrània – probablement l’eix més important de la nostra essència com a poble – és omnipresent a Tarragona. L’importància de la pesca, l’importància del port de mercaderies i l’importància del turisme de platja fa de Tarragona la ciutat que és i la diferència decisivament, per exemple, de Reus, que tindrà tots els mèrits que es vulgui –que els té- però no té mar i, per tant, ni pescadors, ni port, ni platges. Total que obviar la mar a Tarragona és com obviar la llagosta a una caldereta de llagosta. Un pecat.
Ahir vàrem anar a dinar al Serrallo i vam veure que hi havia una barqueta d’aquelles que a Barcelona es diuen “Golondrinas” ( no sé si podem traduir per “gavines” però en aquest escrit ho farem ) que feia una ruta marítima de dues hores i ja hi vàrem ser. Jo, que volia anar-hi i la meva dona que no volia anar-hi.
Segons ella aquestes expledicions estan fetes pels guiris i nosaltres som del país.
Per mi nosaltres a Tarragona només som del país en un sentit ampli i, per tant, strictu sensu som guiris. I, a més, a mi em fa gràcia veure la costa de Tarragona perquè no recordo haver-la vist mai. I per poder apuntar després el que he vist, etc... Al final, decidim que jo vagi a bord i que ella es quedi a terra i més o menys tothom content. Dic més o menys perquè la veritat és que hi ha pel cap baix mitja dotzena de coses que prefereixo fer amb la meva dona i anar en barca és una.
Però les dones ja ho tenen això: quan no les vols al teu costat – perquè qui està sol fa el que vol - se t’arrapen com una paparra – i quan vols que t’acompanyin et diuen que nanai, que bon vent i barca nova. Diu que es quedarà a una de les terrasses corregint els exàmens dels seus alumnes. Li dic que faci el que deia que feia el catedràtic Pi i Sunyer: aprovar-los a tots, que la vida ja s’encarregaria de suspendre’ls. Però és veu que la meva senyora és més responsable que l’aital insigne catedràtic. Ves per on.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
