|
A l'autobus Numero 58
dimarts 12/abril/2011 - 02:42 1762 2
Vinc del Parc de La Ciutadella, del devant del Parlament de Catalunya, on hi han uns quants, no gaires, manifestants amb la estelada, per recordar als diputats de CiU que siguin "Patriotes" i no "Traidors", el dia de dema, 13 d'abril quan hagin de decidir si es debat o no la LLei de la Declaracio de Independencia de Catalunya.
Vaig amb la meua estelada enrotllada, i devant de l'estacio de Franca, pujo al autobus numero 14 fins a la Ronda Universitat-Placa Universitat.
Baixo, atravesso la placa, i conecto , a la parada del carrer Aribau amb el bus numero 58, direccio Bonanova.
M'asec al seient de la dreta i mirant cap endavant, reservat per discapacitats, anciants, dones embarssades...
Puja una senyora, si fa o no fa de la mateixa edat que jo, i s'aseu devant meu, mirant cap el darrere del bus.
Miant-me la senyera, em diu: "Que hay futbol hoy?"
"No senyora" li dic jo, "vinc del Parc de La Ciutadella...Ah! pero SI QUE N'HI HA DE FUTBOL avui, pero juguen a Ukrania"
Qien? Espanya contra Ukrania? N0 senyora, jugue el Barca contra el Shakhtar. Es de la Xampions. i jo llavors li pregunto:
Voste no es d'aqui,no? "SI!" em respon molt afirmativa, soy espanyola!
Aleshores li dic en castella, pero de donde?
"De Castilla-Leon, del norte, cerca de Zamora"
Ah, vage! jo no tinc res contra Espanya, pero soc independentista.
"Pero si somos lo mismo, todos somos hijos de Dios"
SI,SI, senyora pero a mi no m'agrada que em manin l'atra gent.
Nosaltres aqui, els catalans volem una cosa, la votem, i venen els de Madrit i diuen NO
AIXO NO HO PODEU FER.
?No que a voste, a casa seua, no li agrada que la vulgui manar el vehi?
"No", diu ella, "pero todos somos espanyoles, i deberiamos...."
"SI, SI senyora cada uno en su casa i Dios en la de todos" la vaig interrompre
"Eso si" va afainarse a dir, i va repetir amb molta fermesa
"cada uno en su casa y Dios en la de todos".
Miri, aixo es com una parella que no s'avenen. Ells que manin a Madrit, i nosaltres aqui.
Ens hem de respectar.
Si, si va concordar.
Li asseguro senyora, que quan tinguem la Republica Catalana,
no hi haura cap pais que defensi a Espana com ho fara Catalunya.
Entre els meus companys, n'hi havem de dos tendencies:
uns que odien Espanya, i uns altres que NO LA ODIEM, LA ESTIMEM
Pero NO VOLEM ESTAR SOTMESOS A NINGU.
"No, sometidos no; nadie quiere estar sometido. Uy! que a lo mejor
me paso la parada, tengo que ir (i mira un sobre que portava a les mans)
a General Mitre y Muntaner. Mi sobrino me ha llamado....
"No senyora, encara no hem arribat a la Diagonal, jo baixo abans que voste"
Arribem a la Diagonal i li dic, jo baixo a la seguent parada
"Me ha dado mucho gusto conversar con usted" segueix dient ella,
m'aixeco i li responc, "A mi tambe, senyora".
Ens donem amistosament la ma i li dic Visca Catalunya lliure!
i abans de que ella pogues dir res afegeixo i tambien Viva Espanya!
"ASI! " ha fet ella amb una gran somriure de satisfaccio
Despres de baixar de l'autobus, m'ha vingut al cap...
?Que tal si d'ara en devant, "combino" i "junto" el...
VISCA CATALUNYA LLIURE amb...
i Viva nuestra vecina Espanya!
(pensando be, no em fa massa el pes) :- (
|