| |
UNA VICTÒRIA: LA RETIRADA DE LA DARRERA ESTÀTUA FRANQUISTA DE BARCELONA
 dimarts 12/abril/2011 - 06:01  669  1
Tot i que hi havia catalans als dos bàndols de la guerra civil – la família del meu pare, per exemple, era al bàndol franquista – crec que està molt clar que Catalunya va perdre la guerra civil. La va perdre perquè li van arrabassar per la força les seves ja precàries institucions, perquè van afussellar el seu president, perquè van prohibir l’ús públic de la seva llengua, perquè van soterrar la seva cultura a de folklore.
Potser si el franquisme hagués estat respectuós amb les institucions catalanes, si hagués respectat el nostre autogovern, si hagués respectat la nostra llengua i la nostra cultura, es podria dir que la guerra la va guanyar Franco i la van perdre els republicans, però tal com va anar la cosa crec que també es pot dir que va ser una victòria de l’imperialisme castellà envers les altres nacions hispàniques.
Per això la retirada de l’estàtua de la “Victòria” té quelcom de simbòlic, perquè en realitat, pels catalans, era la estàtua de la “Derrota” i sembla mentida com els catalans en general i els barcelonins en particular hem hagut de patir aquesta humiliació.
Cada vegada que veig que es retiren estàtues comnemoratives de certes batalles, de certes guerres o de certs prohoms polítics la veritat és que tinc una alegria. Al meu entendre les estàtues haurien d’estar exclusivament al servei de la bellesa i no al servei del poder de cada moment, ni que sigui perquè el poder corromp i la bellesa no.
Quan les grues alcen el monument a un dictador i l’escapcen com si fos un ninot penso que, si el que s’hagués construït, fos quelcom simplement bell, allò seria etern, perdurable. Només el temps hi sembraria esquerdes i retocs potser per recordar-nos que la bellesa és efímera, tot i que jo defenso que no.
Expliquen els mass media que es van congregar unes 200 persones per tal d’aplaudir l’acomiadament de l’estàtua franquista. Anaven amb banderes republicanes i feien crits a favor de la república. No sé. Jo això ho trobo patètic. Van perdre la guerra, van patir una dictadura i els van encolomar una monarquia: no veuen que que es retiri una estàtua és simplement donar-els-hi peixet? I de debó creuen que fan anar el país endavant amb aquestes manifestacions? No hagués estat molt més digne una indiferència total envers una estàtua que ens va humiliar durant tant de temps?
Bé potser jo m’equivoco, és clar. En general em desagraden les manifestacions i parteixo de la idea que els carrers s’han pensat per anar d’un lloc a un altre i no per anar a manifestar-s’hi, cosa que no vol dir que no respecti el dret a manifestació, sinó que m’hi trobaran poques vegades exercint aquest dret perquè el trobo xabacà, desordenat i entre contraproduent i inútil, amb totes les excepcions que calgui, que alguna n’hi deu haver.
Finalment, diuen que la estàtua anirà al Museu d’Història. Jo, cada vegada que hi col.loquen una estàtua anticatalana hi vaig a fer una visita i li faig una botifarra. I, sí, em sento una mica millor, però el que se’n diu avançar com a catalans, em sembla que no avancem gaire.
|
Contactes
Registra´t
