Àngels lluminosos...
Àngels foscos...
Àngels justiciers...
Àngels caiguts...
Àngels amb les ales descobertes...
Àngels amb ales trencades...
Àngels amb les ales cosides...
Àngels que baixen del Cel o que pujen de l’Infern.
...ales que envolten i protegeixen per acaronar abans d’emprendre un nou vòl.
Anyorada,va pretendre fer-se’n unes i ser lliure en el seu vòl.
I va crear unes petites ales amb cura,sense deixar-se’n ni una ploma...però va ser un acte massa pretenciós...perquè a l’hora d’enlairar-se es van començar a esguinçar i es van desprendre una darrera l’altra cada una d’aquelles petites plomes que prometien fer-li sentir el pas de l’aire per cada racó del seu menut còs.
I es va sentir i va plorar com Ícar.
I va entendre que àngel es neix.
I va comprendre que la llibertat no la donen unes ales.
I va assumir que era esclava d’una vida esguinçada que un dia rera l’altra li marcaria cada pas que fés cap a la llibertat.
Tots naixem àngels i totes les ales fan volar,pero cal saber quan et toca alçar el vol per si una airada et fa tombar .Tot arribarà.
Una abraçada de supernen.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't