| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bandoler
|
|
| |
Una vegada mes...
 dissabte 10/maig/2008 - 10:58  1473  4
Fa un dia plujós, peró he sortit a rebre la pluja, no es veu ningú quan enfilo el carrer de la vila, és llarg molt llarg i estret. La pluja fina m’amara la roba i la pell, camina depressa i amb el cap cot. A l’altre punta del carrer es distingeix una silueta que vaja per la mateixa vorera per la qual pujo jo. Es estreta la vorera, tan sols i passa una persona. Tot sembla lent i silencios, fins i tot la pluja tan fina es descuida de fer sorol. A mesura que s’apropa la figura cap a mi en vaig distingin els trets, es una noia. Llavors penso...serà ella? i sento un nus a la gola i que el cor s’accelera. A cada pasa s’escurça la distà ncia i comprovo que si..que és ella. Sento escalfor a la cara. Que faig? traveso a l’altra banda? No siguis ruc em diu la veu interior, segur que no mossega...Ja es prou aprop com per veure-li la cara, si que es ella, aquest rostre formos, d’expressió trista peró ferma, de seguretat...I si hi parlés ara? Una vegada més els dubtes surten a flor de pell, estem arribant a la mateixa alçada, gairebe uns segons i un dels dos haurà de cedir el pas, seré jo naturalment que li cedirà la vorera. Aixà ho faig i en creuar-nos els meus ulls topen amb els seus, em mira dolçament i em saluda, la saludo. UN adeu escuet, irrisori, mullat per la pluja...Llavors penso...una vegada mes m’he deixat dur per les meves pors, una vegada mes he callat, la timidesa m’ha vençut i ella una vegada mes segueix el seu cami i jo una vegada mes em submergeixo en el pou on vull enterrar les meves pors...potser que m’hi fiqui jo i tot?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
