| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CONTRA NÚRIA DE GISPERT
 dimecres 6/abril/2011 - 04:00  651  6
Tinc una amiga que cada vegada que critico una dona em diu que ho faig perquè és una dona. Jo d’això no en sóc conscient però és veritat que darrerament dues de les polítiques que més m’han irritat són dones. I les dues són de CiU malgrat que siguin d’Unió. L’una és la Joana Ortega i l’altra és la Núria de Gispert. El meu conscient és un gran admirador de les senyores – en tots els sentits – i crec que la meva amiga ho sap, però potser sí que el meu inconscient és misògin. Jo, pobre de mi, sóc advocat i d’això dels inconscients no hi entenc gaire.
M’ha molestat molt que la senyora Núria de Gispert digui que ella no votarà en la consulta per la independència perquè el seu càrrec l’obliga a ser neutral. Cony! Ser neutral és no votar? Jo diria que ser neutral seria votar en blanc, però no votar vol dir posar-se al costat dels que no reconeixen el dret d’autodeterminació de Catalunya i això una persona que pertany a un partit que defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya no ho hauria de poder fer.
I més. La senyora De Gispert, quan es voten coses al Parlament de Catalunya, és neutral o vota allò que proposa el govern i el seu grup parlamentari, és a dir, CiU? No entenc el perquè al Parlament, on hauria de ser immaculadament neutral no cal que ho sigui i, en canvi, en una consulta ciutadana que es defensa allò que defensen els estatuts del seu partit, ho ha de ser.
La senyora De Gispert té la tendència a no mullar-se quan hi ha llibertat de vot. Va ser de les diputades que és va abstenir en el tema dels braus. I a mi els diputats que es van abstenir em van molestar infinítament més que els que van votar en contra de la prohibició dels braus, perquè jo vull diputats que es mullin i donin la cara per les seves idees, no que s’amaguin i vulguin quedar bé amb tothom. Aquesta és la diferència entre ella i Duran i Lleida, en Duran és mulla i ella no es mulla mai. Però una diputada que no és mulla, una dirigent que no es mulla és un zero a l’esquerra. No serveix per a res. No reporta res.
És clar que jo sé perquè la senyora De Gispert és diputada i és una dirigent important de CiU. És rebesneta d’una senyora que està a punt de ser canonitzada i, per tant, les seves relacions amb l’esglèsia són privilegiades, així com també ho són amb l’aristocràcia, l’alta burgesia catalana i l’oligarquia del món jurídic català. És membre d’una família amb molt de pes amb l’alta societat catalana i, és clar, més val que estigui amb nosaltres que no pas amb el PP.
Ara bé: si està amb nosaltres hauria de ser com nosaltres. En primer lloc, hauria d’aprendre a parlar correctament el català, que és el mínim que se li pot demanar a una presidenta del Parlament que, a més, és una destacadíssima dirigent d’un partit nacionalista. No pot ser que se li critiqués a José Montilla el seu nivell de català i, en canvi, es pasi per alt el català de la senyora De Gispert que és senzillament deplorable. Em fa sentir vergonya cada vegada que obre la boca. No hi ha dret.
Si està amb nosaltres vol dir que accepta els estatuts del seu partit i, per tant, s’entén que actuarà en conseqüència amb ells. I Unió és un partit que lluita per l’autodeterminació de Catalunya. I això és i serà així fins que no es canviïn els seus estatuts en un congrès, cosa que no crec que ni Duran ni la majoria dels dirigents d’Unió vulguin fer ( una cosa és passar el rasclet pels possibles votants del PP i una altra oblidar qu és Unió Democràtica de Catalunya, de Carrasco i Formiguera ençà ).
Si està amb nosaltres vol dir que té un compromís amb la ciutadania i que no es pot amagar cada vegada que se li pregunta una cosa on tota la gent de CiU no hi està d’acord. Jo vull pel meu país polítics que es mullin i prenguin partit “fins a tacar-se”, que deia Gabriel Celaya i no polítics que, formant part dels patricis, pensin que ells formen part de la classe política per definició i que ja es mullaran els altres, la plebs i els polítics de la plebs.
Molt malament senyora Núria de Gispert!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Llegiu l'ultim paràgraf del preàmbul
Wednesday, April 6th 2011, 7:11 AM
ESTATUTS
D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Aprovats en el Congrés Nacional Extraordinari de 18 de juny de
2005. Modificats pel 24è Congrés Nacional Ordinari d’UDC.
PREÀMBUL
Unió Democràtica de Catalunya és una partit polític personalista,
nacionalista i d’inspiració socialcristiana, que es fonamenta en els valors
de la democràcia, la llibertat, la justícia social i la dignitat inalienable de
les persones i els pobles, valors que han de tenir el seu desenvolupament
òptim en el marc d’una comunitat on regnin el respecte, el diàleg i la
convivència.
Unió Democràtica de Catalunya es va fundar l’any 1931, amb el Manifest
de 7 de novembre. Avui, Unió Democràtica de Catalunya es manté fidel a
aquells principis inspiradors. Allò que sempre ha defensat continua essent
una eina poderosa per transformar la nostra societat i aprofundir en el
nostre esperit comunitari.
Ja en el Manifest Fundacional, al mateix temps que es fixaven els nou
principis que van inspirar l’origen del nostre partit, s’hi feia una crida
confiada a les futures generacions i s’hi preveia la importància del judici
que mereixeria Unió Democràtica de Catalunya per la seva tasca futura. I
aquesta tasca que se’ns va confiar recau ara en les dones i homes que
conformem avui aquest partit polític.
És per això, que avui ens inspiren els principis de sempre i que van servir
de base per al naixement del partit. Però, a la vegada, les exigències i
necessitats de la nostra societat contemporània han imposat el naixement
de nous principis i un nou discurs més modern, que han permès
aprofundir en propostes i actituds en defensa del nostre compromís amb
les persones i amb la nostra nació, que és Catalunya, en la línia de:
1. Fer palès el nostre compromís explícit amb la família com a font de
cohesió social i de transmissió de valors, tant des de la perspectiva
de la defensa dels seus drets, com des del punt de vista del suport
actiu que ha de rebre per part dels poders públics.
2. Promoure l’educació com a valor de cohesió i d’integració i com a
instrument de mobilitat social per damunt de l’alternança partidària
a les institucions. Així mateix, preservar com a dret bàsic, la llibertat
d’elecció de model educatiu, com a valor constitucional per a les
famílies. En un món cada cop més globalitzat, l’educació ha de
jugar un paper imprescindible en la preservació de la pròpia
identitat nacional i, de manera especial, de la llengua catalana.
3. Treballar per una Catalunya més desenvolupada i sobirana, capaç
d’assolir l’obertura necessària a la integració d’aquelles persones
que han vingut a la recerca de noves oportunitats, sense oblidar el
compromís amb la cohesió social i la pròpia identitat nacional.
4. Assumir un clar compromís amb les persones més desfavorides.
Amb la gent gran, amb les persones que depenen dels altres per a
desenvolupar-se amb normalitat i amb les que pateixen la pobresa
o la discriminació, com a exigència de la dignitat humana.
5. Impulsar la recerca, la innovació i el desenvolupament, fent costat
al model econòmic socialment responsable, protegint i preservant el
medi ambient, i apostant per una formació al llarg de la vida de
qualitat i que eviti l’exclusió digital.
6. Incentivar i promoure el nostre compromís amb Europa, com el
major espai de pau, llibertat i progrés, i amb el món. I, alhora,
treballar en aquesta Europa per tal de millorar-la i d’assolir-hi el ple
reconeixement d’allò que som: una nació.
7. Fomentar els nivells d’equitat en la participació i presència d’homes
i dones als diferents òrgans i càrrecs de representació política, així
com seguir treballant per aconseguir modificar les estructures
socials per fer realitat la igualtat d’oportunitats.
Tots aquests principis emparen la principal raó de ser d’Unió
Democràtica de Catalunya: la defensa de la dignitat i del
desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud
nacional de Catalunya en exercici del dret inalienable i natural a
l’autodeterminació dels pobles. Així mateix, serà objectiu estratègic
irrenunciable d’Unió Democràtica de Catalunya la defensa d’allò que
és intrínsec i constitutiu de la nació catalana: la llengua, la cultura i el
dret propis.
|
|
vetera |
Unió Democràtica independentista?
Wednesday, April 6th 2011, 6:34 AM
D'acord amb tu Persi pel que fa a la Núria de Gispert, si vol que voti no, però que voti!. Però no estic d'acord en el que dius de que Unió lluita per l'autodeterminació de Catalunya, no ho veig pel lloc, començant pel propi Duran i seguint per la Núria de Gispert i d'altres, ells són alts responsables del partit i en lloc he vist que és mullin, en Duran només fa que tirar aigua al vi i posar pals a les rodes. Segur que hi ha militants actuals, alguns d'ells il.lustres com p.e. en Joaquim Xicoy que ho són, però en Duran com a màxim responsable del partit, no és pot dir que lluiti per l'autodeterminació. Si en Carrasco i Formiguera aixequés el cap, ell si que defensava l'autodeterminació i per això en Franco el va fer afusellar, tu creus que estaria d'acord que en Duran fos el màxim responsable d'Unió?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
